22/07/1992 
Noticias
Teheran rebaixa les expectatives d'acord de Trump, i la negociació entra en mode bucle
Mentre Washington alimentava aquest dimarts les expectatives sobre un nou avenç diplomàtic amb l'Iran, Doha s'esforçava per rebaixar el to. "Podria tractar-se d'una reunió important. Ho sabrem més tard", va declarar el president dels Estats Units, Donald Trump, abans d'assegurar que els Estats Units estan aconseguint "molt bons progressos" en els seus esforços per desmantellar el programa nuclear iranià. Hores més tard, Teheran va precisar que no hi ha negociacions directes amb Washington i que qualsevol contacte es desenvolupa a través de la mediació de Qatar. El ministeri d'Afers Exteriors no va negar els desplaçaments ni la continuïtat dels contactes, però va insistir que no hi ha converses directes entre totes dues parts.
La directora d'Arco, Maribel López, escollida per dirigir la Fundació Miró
La historiadora de l'art i gestora cultural Maribel López (Barcelona, 1973) ha estat escollida per dirigir la Fundació Joan Miró de Barcelona en un concurs internacional. La que ha estat durant els últims vuit anys directora de la fira d'art Arco, de Madrid, tornarà a la seva ciutat natal, on va fer els primers passos professionals. Maribel López rellevarà així Marko Daniel, que ha estat director de la fundació durant vuit anys, fins a aquest mateix juny, després que el patronat anunciés fa quatre mesos per sorpresa el seu final d'etapa tot just un mes després de renovar-li el contracte per tres anys. El nom de López és un gir respecte de la trajectòria dels directors del centre, que sempre havien estat experts en Miró i les avantguardes (Francesc Vicens, Rosa Maria Malet i Marko Daniel), mentre que el seu perfil està més vinculat a la gestió. López tindrà un contracte de quatre anys, prorrogables dos més, i un sou de 115.000 euros anuals.- Programa electoral del PP del 2023
De fit a fit
A l’Amèrica profunda tot s’hi val per sobreviure
En una de les primeres escenes de Normal, uns personatges fan broma sobre el desastre que podria passar si els rifles que decoren les parets d’un restaurant rústic estiguessin carregats. En aquell precís instant l’espectador comprèn que la pel·lícula es compromet tàcitament a fer realitat aquest desig de sang, i només cal tractar d’endevinar en quin context es produirà la massacre. Aquesta és la dinàmica que manté en marxa el film: anticipar l’arribada de la violència tot buscant vies inesperades per fer-la esclatar. L’encarregat d’orquestrar-ho és Ben Wheatley, cineasta britànic que al llarg de la passada dècada es va guanyar una reputació per l’alegria amb què vulnerava la integritat física dels seus personatges. L’interès per contemplar les conseqüències que les armes (blanques o de foc) tenen en el cos humà és, de fet, el gest de posada en escena més reconeixible que podem detectar a Normal, que té la seva autèntica força creativa en el tàndem format pel carisma ant