29/06/1992 
Noticias
Així serà l'agost a Torroella, el festival que et convida a baixar revolucions
“Vivim en una societat algorítmica que tendeix a consumir-ho tot, també la cultura, de manera immediata”, reflexiona Montse Faura. La directora del Festival de Torroella de Montgrí s'ha proposat, en aquesta edició, baixar revolucions però no per aturar el temps sinó tot el contrari: per allargar l'experiència musical "que resisteix, persisteix i transforma". Com cada any, el cartell del festival baix-empordanès és una experiència de llarg abast temporal, que recorre sis segles d'història de la música, des del XIV, amb un concert del grup Tasto Solo sobre l'Ars Subtilior a la cort de Joan I d'Aragó (un rei que va passar l'últim mes de vida a Torroella fins que va morir en estranyes circumstàncies caçant a Foixà), fins a l'actualitat, amb noms com Niño de Elche i el tàndem de la violagambista Lucile Boulanger i Calling Marian, que fusionaran música barroca i electrònica en un escenari versallesc l'últim dia del festival en un concert gratuït. En conjunt seran 17 concerts, del 3 al 22 d'ag
Hores d'espera per un autògraf: "Fa deu anys havia de dormir al cotxe per vigilar el meu lloc"
Apareixen a les primeres hores del dia, quan el sol ja comença a picar fort però encara no crema. En total són més d’un centenar. Alguns venen de molt lluny, d’altres de pobles de la Costa Blava, esplèndida a mitjans de maig. Alguns són joves cinèfils, d’altres dones veteranes que fa més d’un quart de segle que venen cada any al festival de cinema més important del món. Però tots tenen, com a mínim, dues coses en comú: la passió pel cinema i les escales plegables.
"Els turistes són una màquina de propaganda per als talibans"
Samira Hamidi, de 46 anys, no pot evitar que se li escapin les llàgrimes quan recorda que un dels seus germans va morir de forma sobtada a Alemanya fa poques setmanes i que no va poder assistir al funeral perquè no tenia visat. És la responsable d’Amnistia Internacional per a l’Afganistan, viu a Londres, ha treballat per a la Unió Europea i l’ONU i és una destacada defensora dels drets humans, però ella també arrossega un drama personal com tants altres afganesos. Té clar que la comunitat internacional no pot legitimar de cap manera el règim dels talibans, i que cal lluitar pels drets de les dones afganeses.
Qui és Oliver Laxe, el gallec que ha fet història del cinema català a Canes
Per valorar la importància del Premi del Jurat del Festival de Canes que ha guanyat la pel·lícula d’Oliver Laxe Sirat (ex aequo amb l’alemanya Sound of falling) es pot anar a l'hemeroteca: cap producció majoritàriament catalana —i aquesta ho és en un 60%— ha aconseguit guanyar un premi de la competició oficial de Canes en 78 edicions del festival. És una fita històrica. Però també es pot mirar una altra dada: poc després de l’anunci del premi a Sirat, la revista Screen va anunciar que la pel·lícula de Laxe s’havia venut a més de vint països, inclosa tota Llatinoamèrica, el Regne Unit, Alemanya, el Japó, Corea del Sud, Itàlia, Turquia i els Estats Units.
El Girona celebra la permanència perdent i amb poc entusiasme
"Cada partit del Girona a Primera ha de ser una festa", reflexionava fa uns anys Jordi Guerrero, ex segon entrenador blanc-i-vermell i ara company d'aventures de Domènec Torrent a Mèxic. Sabia de què parlava, l'arbucienc, acostumat al fang de les categories anònimes. Des de la distància, segur que ha encetat una ampolla de cava amb la permanència actual, patida a l'extrem de manera inesperada. Montilivi l'ha celebrat en la cloenda del campionat, tot i que sense gaire entusiasme, un fet que provocaria la ganyota de Guerrero, que es deixaria anar per cantar i ballar, si calgués. Però tant la plantilla com l'afició estan esgotats i desgastats. Les vacances són necessàries. Ha guanyat l'Atlètic gràcies al hat-trick de Sorloth i un gol de Lenglet (0-4), un resultat exagerat en els minuts finals.