10/11/1990 
Noticias
Quan una desconeguda va captivar Jorge Herralde amb la seva novel·la
Encara que ho sembli, aquest títol no té res a veure amb un servidor, sinó amb una persona amb aquest cognom –el de la mare, en aquest cas–, que el quídam no té l’honor de conèixer: Esther García Llovet. N’hi ha una pila, de llovets, i més encara de llobets, que és com s’hauria d’escriure. La noia que porta aquest nom escrivia per compte propi, si es pot dir així; cap editor no li havia mai demanat que escrigués un llibre amb la idea de fer negoci o amb la voluntat d’atorgar-li un premi, que en castellà n’hi ha menys que en català, encara que la població que parla aquella llengua és molt més vasta.
Més enllà d'Acciona: les altres constructores de l'informe del cas Cerdán
Acciona, la multinacional creada i controlada per la família Entrecanales, ha estat en el punt de mira des d'aquest dimecres per la seva aparició a l'informe de l'UCO sobre el cas Cerdán. En concret, els focus s'han posat damunt el negoci d'Acciona que es dedica a la construcció; presumptament, la trama formada per Koldo García, José Luis Ábalos i Santos Cerdán rebia comissions il·legals a canvi d'afavorir que la companyia guanyés contractes d'obra pública.
S'ha d'evitar discutir davant dels fills?
Segur que us ve al cap aquella parella que discuteix sempre, fins i tot sota l’aigua, gairebé. Discussions en públic i, sovint, davant dels fills. És normal, això? És preocupant? És greu? Cal evitar-ho o, si més no, acotar-ho? Pot fer mal als infants, l’espectacle? "Primer de tot, cal aclarir que discutir no és sinònim de barallar-se", sosté Marga Sala, psicòloga sanitària experta en ansietat i relacions, amb consulta a Vic, i afegeix: "Discutir és una manera sana i necessària de comunicació dins la parella. Permet expressar desacords, ajustar expectatives i conèixer millor l’altra persona".
Gairebé cap custòdia que retira la Generalitat arriba als tribunals: "La DGAIA és jutge i part"
Molt poques vegades la decisió de retirar una custòdia arriba a mans de la justícia, i quan passa, gairebé sempre la sentència resol a favor de l'administració. Només un 4% de les famílies biològiques a qui la DGPPIA (la sigla de la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència que substitueix la DGAIA) retira la tutela dels fills recorren contra la mesura administrativa que en molts casos suposa per a la criatura l’ingrés en un centre d’acollida o passar a viure amb tiets o avis. I, segons dades de la DGAIA, en nou de cada deu casos perden la batalla judicial perquè el jutge avala la decisió de l’administració.
Candela Figueras: “Tinc pànic a les hipoteques, et lliguen per sempre”
La periodista i comunicadora Candela Figueras (Montblanc, 1984) ha crescut al camp ajudant el seu pare a la granja i darrere del taulell de la carnisseria de la mare. “Vaig aprendre a comptar i tornar els diners amb les senyores de la botiga. Quan va entrar l'euro jo encara pensava en pessetes, perquè era molt petita i calculava amb pessetes". Amb l’exemple dels seus pares, va entendre ràpidament que les coses costaven de guanyar, que “els diners no cauen del cel”. “Volia la típica minicadena pels CD, els cassets i la ràdio. I els pares em van dir: «Si ho vols, estalvia». Vaig anar recopilant diners i m’ho vaig comprar al cap de dos anys i mig, que recordo que valia 60.000 pessetes”.