20/03/1990 
Noticias
Guia del partit Barça-Getafe de Lliga: horari, on veure'l i alineacions
El Barça i el Getafe es veuran les cares aquest diumenge a l'estadi Johan Cruyff (21 hores), en un partit que correspon a la cinquena jornada de la Lliga. Després de sumar el primer triomf a la Champions (1-2 al camp del Newcastle), el conjunt de Hansi Flick torna al Johan Cruyff per continuar amb les bones sensacions del dia del València. El Barça ha sumat 10 punts en les primeres quatre jornades després de vèncer el Mallorca (0-3), el Llevant (2-3) i el València (6-0) i empatar al camp del Rayo Vallecano (1-1).
"No marxarem de Ciutat de Gaza: no tenim on anar"
Conscients que no hi ha cap lloc segur en tota la Franja de Gaza, centenars de milers de palestins s'han quedat a Ciutat de Gaza, enmig de l'ofensiva de l'exèrcit israelià per conquerir la ciutat. "Hem de quedar-nos aquí perquè la gent ens necessita", explica a l'ARA en un missatge de WhatsApp el sindicalista Fayez Elemare, desplaçat a la platja de la ciutat, que s'ha convertit en un immens camp de refugiats. La tenda on viu amb els seus fills i els seus nets està a tocar del mar i dimarts els va arribar la metralla de les explosions. "Per sort estem tots bé", diu. La comunicació és intermitent pels bloquejos israelians i de vegades cal esperar dies per rebre les respostes.
Barcelona era una ciutat molt còmoda
Fa vint-i-cinc anys uns quants començàvem la carrera d’arquitectura a l’Etsab, a la ciutat dels arquitectes, en paraules de Llàtzer Moix. L’alcalde Maragall havia plegat, però vam aprendre caminant pel seu llegat, les recerques del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona i les reserves de sòl públic de Joan Anton Solans.
De somnis triomfals i becaines senils
A Los jueves, milagro, una de les millors pel·lícules de Berlanga, hi ha un poblet que viu de l’activitat d’un balneari. És un establiment decrèpit, obsolet, que requereix reformes cares i urgents. Les autoritats ensopeguen amb la següent disjuntiva: si no fan obres, no vindran els turistes; però si no venen els turistes, no podran fer obres. Etcètera. Algú té llavors una idea: simular una aparició sobrenatural. Al gran Pepe Isbert li toca fer de sant apòcrif. Les seves aparicions –sempre els dijous– són cada cop més sofisticades: llums de colors, pirotècnia, música. Els sona, tot això? Cap a l'any 2000, la ciutat de Barcelona necessitava fer reformes al seu particular balneari postolímpic. Hi ha gent que viu de renda, però nosaltres anem més enllà: vivim de la renda antiga del Gòtic i del Modernisme. Tanmateix, tal com passa a Los jueves, milagro, calia trobar una manera de quadrar el cercle. Cap al 2000 necessitàvem una aparició miraculosa. S'estava treballant des del 1996 i final
Ja no ens la sentim nostra
Un advertiment inicial: durant els darrers 25 anys he viscut a Nova York, Roma, Jerusalem, París, Buenos Aires i Madrid. I, a estones, a Barcelona, on tenia un habitatge que ja no tinc. Soc, per tant, un barceloní de pas. Per raons d'edat soc també un barceloní antic, nascut i escolaritzat en una ciutat industrial, desordenada i indòcil, aliena a l'olimpisme i la postmodernitat. Posats a dir-ho tot, no m'agraden ni les palmeres, ni les fires, ni els congressos.