10/01/1990 
Noticias
Líder suprem mata líder suprem
La notícia de l’atac dels Estats Units (i Israel) a l’Iran ha deixat prou descol·locada la premsa perquè la majoria de titulars siguin estrictament informatius. Hi ha diaris que donaven per mort Khamenei, d’altres es curaven en salut i recordaven que això era almenys el que asseguraven les fonts oficials americanes. Entre els que sí que hi deixaven lliscar la mirada més enllà dels fets hi havia, per exemple, El Periódico i El Punt Avui, que coincidien en el seu al·literatiu titular de sonoritat arabesca “I ara, l’Iran” amb el qual lligaven l’acció militar a la deriva bel·licista d’un Trump que ha esberlat les regles del dret internacional. Curiós autopostul·lat al Nobel, que ja ha atacat dos països sobirans –per lamentable que fossin els seus respectius règims– sense encomanar-se al Congrés o almenys a l’OTAN. L’esportiu Marca, per cert, també obre amb la notícia –“El món, en alerta”)–, potser per genuí interès i per assegurar que M. Rajoy s’assabenti de la n
De fit a fit
El disbarat d'atacar l'Iran
Els nord-americans hem començat una altra guerra a l'Orient Mitjà basada en afirmacions d'intel·ligència dubtoses, i, igual que el 2003, temo que no hem pensat que ens enfrontem a riscos substancials i guanys incerts. El president Donald Trump diu que l'objectiu d'aquesta guerra "massiva i continuada" és ni més ni menys que un canvi de règim: ha promès devastar la força militar de l'Iran, destruir el seu programa nuclear (una altra vegada) i enderrocar els seus líders. Objectius elevats. Però quina probabilitat hi ha que pugui aconseguir tot això, i a quin cost?
Inici de setmana amb molts núvols i a l'espera de les pluges
El cap de setmana ha estat marcat per la presència abundant de núvols, tot i que no hi ha hagut precipitacions destacables en cap punt. Aquesta situació es repetirà, pràcticament calcada, de cara a dilluns, amb la novetat de l'arribada de més pols en suspensió impulsada per un embossament d’aire fred que s’ubicarà entre la Península i el nord de l’Àfrica. Aquest mateix embossament deixarà pluja entre dimarts i finals de setmana, tot i que encara cal afinar on plourà més i amb quina intensitat ho farà.
El Camp Nou no arriba a temps
El Barça està seguint fil per randa el manual de les remuntades, que dicta que el primer és creure que és possible –des que es va acabar el partit al Metropolitano no es va donar l'eliminatòria per perduda– i el segon arribar amb la màxima estrella, Lamine Yamal, en plena forma i amb els ànims pels núvols després de marcar el seu primer triplet i reconèixer que ha deixat enrere la malenconia i que torna a gaudir jugant a futbol. Si, a sobre, com a tercer pas s'hi afegeix la recuperació de Pedri, un jugador capital per a l'equip, plantar-se a la final de la Copa del Rei és difícil però no impossible. Al final, com va afirmar Flick, es tracta de marcar dos gols en el primer temps i dos més al segon. Pim, pam.