25/02/1989 
Noticias
El Banc d'Espanya tanca l'any amb una revisió a l'alça del creixement el 2025 i el 2026
Els analistes del Banc d’Espanya se’n van de vacances de Nadal deixant un sabor dolç de boca pel que fa al creixement econòmic de l'Estat. En línia amb la resta d’organismes internacionals, i també del govern espanyol, l’ens supervisor preveu que l’economia espanyola creixi més del previst aquest 2025 (un 2,9%), però també el 2026 i el 2027. I que ho faci amb força. D’aquesta manera, de cara a l’any que ve estima un rebot del producte interior brut (PIB, l’indicador que serveix per mesurar la mida d’una economia) d’un 2,2%, mentre que al 2027 el situa en un 1,9%, tal com es recull en les projeccions macroeconòmiques publicades aquest dimarts. Es tracta d’una revisió a l’alça de quatre i dues dècimes respectivament en comparació amb les projeccions del passat mes de setembre.
Mor el dramaturg i director de teatre Francesc Nel·lo als 94 anys
El dramaturg i director Francesc Nel·lo (Barcelona, 1931) ha mort aquest dimarts als 94 anys. Fill de l’escenògraf Francesc Nel·lo i Ventosa, va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va estudiar amb Ricard Salvat i va iniciar la seva vinculació professional amb el món escènic. Nel·lo va ser un dels impulsors del teatre independent a Catalunya durant els anys 60 i 70. El 1966 va crear el Grup de l'Òliba i el Grup de Teatre Independent, amb qui va estrenar La diada boja o Les noces de Fígaro de Beaumarchais, que vint anys després es va representar al Teatre Lliure dirigida per ell mateix sota el títol Les noces de Fígaro. En paral·lel amb la seva trajectòria escènica, Nel·lo va exercir com a professor a l'Institut del Teatre des del 1971 fins que es va jubilar.
Baixen lleugerament els contagis de grip, però la transmissió continua disparada
La grip comença a perdre pistonada, segons les últimes dades del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SIVIC), que mostren com la incidència de la malaltia ha baixat lleugerament en l'última setmana, tot i que segueix en nivells molt alts de transmissió. En els últims set dies, l'atenció primària ha diagnosticat 30.298 nous casos de grip, 3.000 menys que la setmana anterior, i Catalunya arriba a les portes de Nadal amb una incidència de 543 contagis per 100.000 habitants, per sota dels 764 casos de la setmana anterior.
O les critiquem totes o llancem l’estufa al riu
No és que les enquestes s’equivoquin: és que la gent vota malament. Fantasiejo que, l’endemà de les eleccions, els diferents responsables dels sondejos a la premsa parafrasegen Mario Vargas Llosa per justificar les seves desviacions, amb perdó pel doble sentit. Un clàssic és carregar contra el CIS i afegir-li de seguida el cognom “de Tezanos”, com si la resta d’enquestes no tinguessin també cuina i la interferència potencial de qui les paga. De fet, en el cas extremeny, el CIS no surt especialment mal parat. La web Electomanía elabora un índex de pífia que surt de la suma entre desviacions en el nombre d’escons atribuïts i la realitat, més els punts d’error en la intenció de vot. Així, l’enquesta del govern va sumar 15,5 unitats de desviació però va ser la sisena més afinada, per davant de les publicades, per exemple, a El País (20,2 unitats) o La Razón (un espectacular 25,2 de desviació: amb l’escopeta de balins han buidat un ull al pobre firaire). En el cas del diari de Pl
El record d'una reunió clandestina
Acabarem amb un poema de Pere Fages de Climent (1902-1968), ciutadà honrat de Castelló d’Empúries, el poble del meu llinatge per línia paterna. Fages, avui plenament reivindicat, va escriure en una data que no puc precisar el poema Himne a l’Empordà, una contrada que tradicionalment havia estat federalista i ara és principalment independentista: vaivens de les idees. Jo mateix –si avui em deixeu parlar en primera persona, que odio tant com Pascal: "Le moi est haïssable"– anava a la minyonia amb el pare o amb l’oncle, l’hereu del mas, a visitar la llibreria de can Canet a la Rambla de Figueres, on es reunia d’amagat una colla de “federals de tota la vida” a la rebotiga de l’establiment, guardada només per una cortina de poca entitat, en una penombra cautelosa.