Noticias
La història rere el personatge femení de Shakespeare amb més versos
Margarida d'Anjou té, a l'obra de Shakespeare, més versos que qualsevol altra dona i també que el rei Lear o Otel·lo. I, malgrat això, el dramaturg britànic no va dedicar-li una obra pròpia. Per resoldre aquest greuge, el director i dramaturg Pau Carrió ha confegit La reina lloba, un espectacle creat a partir de les aparicions del personatge a les tres parts d'Enric VI i a Ricard III que dona per fi veu a aquesta reina combativa. "Té una història singular, única. Ella es relaciona amb el poder, veu que hi ha lluites i hi lluita. Als ulls dels altres homes passa a considerar-se un personatge malvat, una lloba", explica Carrió. La responsable d'encarnar aquesta protagonista és Maria Rodríguez Soto, que a l'escenari l'acompanyen sis homes –Quim Àvila, Pepo Blasco, Josep Julien, Xavi Ricart, Pau Roca i David Vert– i també Queralt Casasayas. L'espectacle s'estrena aquest dimecres a la Sala Petita del TNC.
"El revisor no em deixava baixar del tren perquè sabia el meu pecat"
"Sé més bé què costa enfilar-se a un tractor que pujar o baixar les escales del metro", reconeix Antoni Pladevall. Nascut a Taradell el 1961, l'autor no ha deixat d'aprofundir en "la psicologia de personatges que viuen envoltats de terres, arbres i recs" en novel·les com Terres de lloguer (Columna, 2006) i La papallona negra (Columna, 2009). "Des de petit vaig ser conscient que jo era una figura més del paisatge i que aquest paisatge, a més de mirar-me'l, em mirava ell a mi", recorda. Doctor en filologia clàssica, Pladevall ha estat catedràtic d'institut fins fa quatre anys. "Vaig començar a Berga, després vaig passar per Torelló i per Sabadell i vaig acabar a Vic –diu–. En un determinat moment hauria pogut donar classes a Taradell, però m'hi vaig resistir, perquè no volia trobar-me, mentre feia cua per comprar el pa, la mare d'una alumna que em retragués haver suspès la filla tot i que s'havia passat nits estudiant".
De fer classificacions amb Pokémons a treballar a la franquícia més llorejada de la NBA
De fer classificacions amb les joguines de Pokémon a treballar per a la franquícia amb més títols de la NBA. Adrià Arbués ha fet realitat el seu somni i des de fa unes setmanes treballa per als Boston Celtics com a Basketball Data Scientist. "Em considero molt afortunat d'haver arribat a la NBA, però fer-ho als Celtics és especial per tot el rerefons que té la franquícia i el que significa. Boston té una cosa que moltes altres franquícies no tenen: una continuïtat generalitzada. Això és bastant únic dins del món de l'esport, on la volatilitat dels càrrecs i la gent que entra i surt fan que el departament d'analítica sigui la menor preocupació d'alguns directius. Amb aquesta continuïtat, les eines creades han superat moltes iteracions, cosa que fa que el seu valor sigui majúscul i adaptat a les necessitats de l'equip. A base de temps i moltes preguntes i respostes, s'ha creat i establert una cultura de la dada. I, més enllà dels números, tenir mentors amb tanta experiència és un privileg
Com viatjar amb nens i adolescents de manera segura
Fa uns mesos, era amb la meva família a l'abarrotat aeroport de Brussel·les. Havia col·locat un AirTag a la motxilla de la meva filla, que llavors tenia 7 anys, i també li havia posat una polsera amb les nostres dades de contacte i li havia fet aprendre el meu número de telèfon, però, tot i això, em va envair de sobte la por del que podria passar si ens separàvem. Què faria ella? Què faríem nosaltres?
La internacional d'extrema dreta desembarca al Parlament Europeu
L'extrema dreta europea ha passat de carregar durament contra l'existència de la Unió Europea a voler-hi jugar un rol determinant, i ha deixat de voler destruir el projecte comú per aprofitar-ne les institucions per a les seves pròpies causes. Aquest dimarts, de fet, desembarcarà de la internacional d'extrema dreta al Parlament Europeu en un acte promocionat per Patriotes per Europa, que presideix Santiago Abascal (Vox), i Europeus Conservadors i Reformistes, que lidera l'exprimer ministre polonès Mateusz Morawiecki.
25/05/1987 