14/04/1987 
Noticias
Alexia i Salma projecten el Barça cap a una nova final de Champions
El somni d'Oslo ja és una realitat. El pròxim 23 de maig el Barça tornarà a jugar una final de la Champions –la sisena consecutiva, la setena en els últims vuit anys– després de guanyar al Bayern de Múnic al Camp Nou. L'equip de Pere Romeu ha demostrat que també sap competir de valent contra grans rivals i sobreposar-se a escenaris contraris, als quals no està acostumat al llarg de la temporada. Els gols de Salma Paralluelo, Ewa Pajor i Alexia Putellas –amb un doblet– permeten al Barça somiar amb la quarta Champions (4-2). A la final d'Oslo es trobaran l'Olympique de Lió dels exblaugranes Jonatan Giráldez i Ingrid Engen.
El blat ucraïnès robat per Rússia esquerda els vincles entre Kíiv i Tel-Aviv
La tensió diplomàtica entre Ucraïna i Israel ha tornat a escalar arran de l'arribada a ports israelians de vaixells que, segons Kíiv, transporten blat procedent de territoris ucraïnesos ocupats per Rússia. L'últim cas és el del vaixell Panormitis, la detenció del qual ha estat sol·licitada formalment per les autoritats ucraïneses, mentre Israel n'estudia la situació.
L'amarg dilema de triar un paquet de galetes industrials
El món es divideix entre els supertastadors i els infratastadors. Els primers, per genètica, tenen fins a setze vegades més papil·les gustatives a la part davantera de la llengua que els altres, els infratastadors, i això els permet percebre millor el gust amarg dels aliments i les begudes. Aquests segons són els que, des de petits, mengen tota mena de verdures sense problema. Tant és així que hi va haver un moment en la història que alguns científics creien que les proves de paternitat es podien fer comprovant a qui de la família li agradava el gust amarg, afirma el psicòleg anglès de la Universitat d'Oxford Charles Spence. Si a la criatura no li agradava el bròquil, perquè les verdures són amargues i, per contra, al pare li encantava, podia ser que no en fos el pare biològic. Per sort, tot això va ser una idea que la ciència va tenir als anys trenta del segle passat; avui, qui treu profit de la distinció dels humans entre supertastadors i infratastadors és la indústria alimentària. Així
Per què sembla que hi ha menys dones autistes?
El febrer del 1998 el metge anglès Andrew Wakefield publicava un estudi a la prestigiosa revista Lancet en què assegurava que la vacuna triple vírica s’associava amb l’autisme. El rebombori va ser immens. Aquell mateix any uns quants experts contestaven que no havien trobat cap senyal d’aquesta relació. Però el mal ja estava fet: a tot el món va créixer la desconfiança vers les vacunes i molts pares van deixar de posar-les als seus fills, cosa que, com era d’esperar, va propiciar diversos brots de rubèola, xarampió i galteres. No va ser fins que una investigació del Sunday Times revelés el 2004 que Wakefield simplement s’havia inventat les dades del seu article que l’opinió pública va començar a canviar.
Les nuclears, en el punt de mira per l'apagada
Saber amb certesa quina va ser la causa de l'apagada massiva del 28 d'abril de l'any passat que va deixar tota la península Ibèrica a les fosques durant hores serà difícil. De moment s'han dut a terme diverses investigacions. N'ha fet Red Elèctrica, d'ENTSO-E (el grup europeu d'empreses operadores del sistema), la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), del ministeri per a la Transició Ecològica, i altres. Totes indiquen que hi va haver un cúmul de circumstàncies que van portar a l'apagada, però sense assenyalar ningú en concret.