12/02/1986 
Noticias
Necessitat i virtut del "No a la guerra"
L'atac dels Estats Units i Israel a l’Iran ha donat a Pedro Sánchez una oportunitat per tornar a connectar amb un ampli segment de l’electorat espanyol. Però no és aquesta l’única raó per la qual ha optat per aquest camí. Aviat han començat les especulacions sobre l’oportunisme de la decisió del govern i el seu president. S’ha considerat inclús la hipòtesi d'una triple convocatòria a les urnes, que faria coincidir les autonòmiques d’Andalusia, el mes de juny vinent, amb una anticipació de les generals i les catalanes. Són càlculs prematurs. Tal com va la legislatura –sense possibilitats d'aprovar pressupostos ni d'impulsar reformes importants que requereixin la tramitació de projectes de llei–, seria lògic que Sánchez aprofités la primera oportunitat en què tingués alguna expectativa favorable de passar una nova revàlida electoral. Però haurà d’anar amb compte, perquè en moments d’un escenari bèl·lic i de molta incertesa i inestabilitat pel qüestionament de la legal
"No gosava dir-li al meu pare que hauria de tornar els diners a poc a poc"
Emigrar és sempre una experiència difícil, però encara es complica més si no coneixes ningú al país on vas, si l'idioma i els costums són diferents i si només tens quinze anys i el viatge és en pastera i no saps nedar. Però això no és tot: quan arribes a destí descobreixes que res era tan fàcil com semblava i que tornar els diners que t'han deixat per fer el viatge serà gairebé impossible.
La ceràmica sense concessions d'Antoni Cumella
El ceramista Antoni Cumella (1913-1985) és recordat com a "enèrgic, impulsiu i emprenedor". Tenia clar que volia ser artista des que era un adolescent. També per la seva lleialtat. El crític Alexandre Cirici Pellicer el definia com un home "d'aquell tipus que Cèsar volia al seu voltant per evitar la presència de traïdors", "lúcid, constant, obstinat, fidel". I el crític André Barey assegurava que calia visitar-lo al seu taller per poder ser testimoni de com buscava "un dolorós equilibri entre el món exterior i el seu". "L'important per a Cumella és el fet de confrontar amb l'essencial, rebutjar el conformisme i la frivolitat, no canviar mai la forma sense haver considerat profundament el fons", deia Barey.
L’analista de moda a l'esquerra que està en guerra amb Vito Quiles
En els últims mesos hi ha un nom que apareix amb freqüència a les televisions: Sarah Santaolalla (Salamanca, 1998). De tarannà progressista i graduada en dret, intervé sovint com a analista política en diversos programes, ha moderat actes de pes –com la commemoració del 8-M del govern espanyol o la xerrada entre Gabriel Rufián i Emilio Delgado– i ha protagonitzat durs enfrontaments dialèctics amb el PP. Fa quatre mesos, en una entrevista a El País, va recordar que el seu somni de petita era ser presidenta del govern espanyol i ha explicat diverses vegades que no descarta acabar fent el salt a la política, tot i que no a curt termini.
“Si Pla hagués escrit en francès, no només seria Nobel, sinó que seria una autoritat planetària”
Degà de la premsa europea a París, Juan Pedro Quiñonero és una rara avis difícil d'encaixar enlloc que ha vist com el seu diari l'acomiadava després de més de 40 anys. A finals de l'any passat va publicar unes memòries, titulades De la Europa de las libertades a la Europa de las extremas derechas (Guillermo Escolar Editor), i en parla en aquesta entrevista on desgrana també les glòries i les misèries de la vida dels corresponsals, alguna frase indiscreta de Felipe González i la seva visió sobre Europa des de la talaia parisenca que permet una mirada amb perspectiva.