Noticias
Els oligarques d'Hongria entren en pànic i intenten treure les fortunes del país
La derrota de Viktor Orbán a les eleccions del 12 d'abril va desfermar l'eufòria entre gran part de la població hongaresa, però també sembla haver atiat el pànic entre un grup més selecte però poderós de ciutadans del país centreeuropeu. Els oligarques que han amassat grans capitals durant els 16 anys de govern de Fidesz temen que el futur govern de Péter Magyar compleixi la promesa de posar fi a la corrupció i el clientelisme i perdin les seves fortunes i han començat a moure diners i altres actius fora del país.
"Cada estrella té la seva simfonia, els seus tons musicals"
L’espai és una simfonia contínua de melodies, malgrat que, malauradament, no puguem sentir-les des de la Terra. Des de fa un parell de dècades, però, els telescopis espacials ens permeten escoltar per primer cop les cançons úniques que emanen dels cors de les estrelles i que ens expliquen allò que fins ara era invisible a la ciència i al coneixement humà: la vida interior d’aquests astres, blocs fonamentals de les galàxies i de l’Univers, i veritables fàbriques dels materials de què estem compostos. Com va dir l’astrofísic i divulgador Carl Sagan, “tots som pols d’estrelles”.
L'escriptor oblidat de l'exili que vivia en una porteria
Una de les gestes més admirables dels dramaturgs catalans a l'exili és la seva persistència en seguir escrivint teatre, malgrat saber gairebé del cert que ells mai el veurien representat a Catalunya. Ambrosi Carrion (Sant Gervasi de Cassoles, 1888–Cornellà de Conflent, 1973) va ser-ne un dels màxims exponents. Amb una quinzena de textos escènics inèdits, Carrion va cultivar també la poesia i l'articulisme i va construir-se una trajectòria literària de més de 30 obres. Tot i això, només un dels seus espectacles escrits a l'exili s'ha representat a Catalunya –La dama de Reus (Teatre Nacional de Catalunya, 2008)– i el seu nom ha romàs a l'ombra durant dècades. Amb la intenció de fer-lo present i reivindicar-lo, Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat Teatre inèdit de l'exili, un volum que conté tres obres inèdites de Carrion i que l'han preparat els professors Josep Camps Arbós i Francesc Foguet Boreu.
Una setmana després de Sant Jordi: "Tornem tants llibres com els que vam vendre"
M’imaginava que les llibreries després de Sant Jordi serien un oasi de pau i literatura i em trobo que són una voràgine de caixes i albarans. "Per nosaltres, Sant Jordi s’acaba al juny", em diu Xevi Cortacans, propietari de la Muntanya de Llibres de Vic, un nom que aquests dies té un significat literal. La llibreria Sendak també té una pila de caixes a punt per retornar a les distribuïdores, amb els llibres invenuts de la diada. "Tornem tants llibres com els que vam vendre per Sant Jordi", afirma Èric del Arco, soci de la Documenta i president del Gremi de Llibreters. M'obre els excels. "Nosaltres vam vendre 3.251 llibres durant la setmana i n’hem tornat 3.200. Vam haver de comprar 6.400 llibres per vendre’n la meitat". Esclar que no només van despatxar novetats, sinó que principalment van vendre llibres del seu fons, que calcula que és de 13.000 exemplars. Dels tres mil llibres venuts, dos mil eren títols diferents. Només de 22 títols en van vendre més de deu exemplars, de manera que el 95
Els sindicats criden a la mobilització esperonats pels efectes de la guerra
El Dia del Treballador arriba marcat per la inestabilitat geopolítica, en la plana internacional, i el calendari electoral a l'Estat. Sota el lema Contra les guerres i el feixisme, més drets i més sindicalisme, UGT i CCOO criden els treballadors a mobilitzar-se per exigir polítiques públiques que pal·liïn les conseqüències econòmiques de la guerra de l'Iran. En paral·lel, continuen immersos en la discussió política i aspiren a erigir-se en un mur de contenció moral contra les forces de dreta i extrema dreta, tant en l'àmbit local –amb el PP, Vox i Aliança Catalana en el punt de mira– com mundial, on tots els ulls miren cap al president dels Estats Units, Donald Trump.
02/09/1985 