05/08/1985 
Noticias
També hi ha llibres sobre el mar on no es parla del mar
La mar fa forat i tapa, adverteix una dita mallorquina. Com l'amor, podríem afegir, una altra cosa immensa dins la qual és possible ofegar-se. O il·luminar-se, com el poeta italià Giuseppe Ungaretti, amb aquell poema que es titula Matí i que només té aquests dos versos: “M'il·lumino / d'immens”. La mar ens fa pensar en matins lluminosos; l'amor també.
Un abisme blau d’ignorància: coneixem millor Mart que el fons del mar
A totes les cases hi ha fotografies. Dels fills, de les netes, dels pares, de les àvies. La gent hi acostuma a sortir en una posició lleugerament artificial, en plena acció d’alguna activitat que els defineix o en un moment emblemàtic de la vida: a punt de xutar una pilota, al cim d’una muntanya o enfundats en un vestit de boda. Al menjador de casa hi havia una fotografia del meu besavi Manelet al costat d’un tauró martell de tres metres. S’havia enredat accidentalment a la xarxa de la barca on feia de pescador i, quan van arribar al port d’Arenys, algú va immortalitzar aquella captura tan extraordinària que fins i tot va ser notícia a La Vanguardia. Com tot allò que es normalitza perquè forma part del fons sobre el qual s’adquireix l’ús de raó, potser mai li vaig atribuir la importància que tenia. Senzillament era allà. Formava part del paisatge domèstic, com els rosers i les nespres del pati, el taller de ceràmica del porxo o els vinils de Creedence Clearwater Revival.
La fi de la protecció oficial exposa 400 famílies de Sant Andreu a pagar el triple de lloguer
Mentre explora vies per accelerar la construcció d'habitatge assequible, Barcelona continua perdent blocs sencers d'habitatge protegit. L'últim cas és especialment simbòlic. Segons ha pogut saber l'ARA, els veïns de l'icònic bloc Meridiano Cero –el complex de més de 1.100 pisos que es va aixecar a la Meridiana el 1975 i que és conegut popularment per acollir l'Hipercor– han començat a rebre un burofax en què se'ls informa que, 50 anys després, els seus habitatges deixen de ser de protecció oficial: un canvi que exposa centenars de famílies a pagar el doble i fins i tot el triple per al lloguer.
El futbolista que va evitar la buidor estudiant als avions
A dins d'un avió que el podia portar, per exemple, a Barcelona per enfrontar-se al Barça de Leo Messi, Marc Bertran (la Pobla de Segur, 1982) es posava a estudiar. "Tinc algun amic client que em recorda que era l'únic que estava a l'avió amb els llibres. En els viatges perdíem moltes hores i jo les volia aprofitar. Vaig estar cinc anys al Tenerife, on cada 15 dies havíem de fer desplaçaments força llargs", recorda Bertran en una conversa amb l'ARA. "Mendilibar, el meu entrenador quan jugava a l'Osasuna, a vegades em preguntava: «Estàs d'exàmens, oi?». Algun dia em quedava fins a la una o les dues de la matinada estudiant i ell deia que se'm notava perquè l'endemà estava més cansat, més dispers. Però mai m'ho va recriminar. Ho respectava al 100%."
Les tres veus (i guitarres) femenines que ompliran el Cruïlla
Si fa alguns anys els cartells dels grans festivals de música maldaven per tenir representació femenina, ara la situació s'ha capgirat o almenys s'ha començat a equilibrar. Després del Primavera Sound de les supernenes del pop és el torn del Cruïlla (del 9 al 12 de juliol al Parc del Fòrum), en què els plats forts són tres solistes d'altura: una jove promesa que ja és una realitat, una rockera que no es cansa d'experimentar i una autèntica icona dels 90 (i no només això). Ara, més que mai, les veus femenines són un valor a l'alça i les que participen en el Cruïlla 2025 són absolutament singulars.