11/07/1983 
Noticias
Irene Montero presenta la seva candidatura a les generals: "La gent bona és majoria"
Mentre la dreta i l'extrema dreta espanyoles lideren totes les enquestes, que els donen de manera folgada el pròxim executiu estatal, l'esquerra espanyola certifica la divisió, immersa en les lluites caïnites especialment entre Sumar i Podem. Així, Irene Montero ha oficialitzat aquest dissabte la seva candidatura per Podem a les pròximes eleccions espanyoles –que haurà de ser ratificada per la militància en unes primàries obertes–. "Crec que la gent bona és majoria i que la gent disposada a aportar alguna cosa perquè les coses canviïn és majoria i, per això, em presentaré a les pròximes eleccions generals", ha assegurat Montero. A parer seu, "és una tasca difícil, però val la pena fer servir la política perquè la gent visqui bé".
El ponent conservador del TC rebutja l'amnistia a Turull: “Disposar del que no es disposava implica un benefici”
“La interpretació del Tribunal Suprem no pot titllar-se de sorprenent o imprevisible, i molt menys de capritxosa o fruit d'una suposada animadversió”. La primera versió de la primera ponència del Tribunal Constitucional sobre l'amnistia a la malversació, elaborada pel conservador José María Macías i a la qual ha tingut accés l'ARA, proposa rebutjar el recurs d'empara que va presentar Jordi Turull contra la decisió de Manuel Marchena de no amnistiar-lo i mantenir viva la seva inhabilitació fins al 2030. El document, que es debatrà al ple del TC del pròxim 22 de setembre, avala fil per randa la tesi de l'alt tribunal, que va evitar perdonar la malversació al·legant que els membres del Govern de l'1-O van enriquir-se perquè no van pagar el referèndum de la seva butxaca: “El benefici també pot concretar-se en la mera possibilitat de disposar indegudament d'uns fons fins aleshores no disponibles, fet que augmenta la capacitat de despesa i la consegüent possibilitat d'adquisició de béns i se
Menys salari i més infelicitat: la bretxa que dona ales a l’extrema dreta a l'est d’Alemanya
No és casualitat que una de les protagonistes de la campanya electoral del land alemany de Saxònia-Anhalt hagi estat una vella coneguda per als ciutadans: l’antiga moto Simson, associada a la vida quotidiana de l'antiga República Democràtica Alemanya (RDA). La moto, pintada de blau, el color d'Alternativa per a Alemanya (AfD), és el vehicle amb el qual el líder del partit d'extrema dreta Ulrich Siegmund s'ha passejat per actes electorals en què, fins i tot, membres de l'AfD han cantat l'himne de la RDA.
"La IA ha justificat molt l'existència de la computació quàntica"
El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, assegurava en una recent reunió amb representants catalans de la indústria quàntica que Catalunya "arriba a temps per liderar" la que ha de ser la següent revolució tecnològica. Entre la cinquantena d'empreses que, segons Acció, es dediquen a aquesta tecnologia al Principat, Qilimanjaro Quantum Tech destaca amb llum pròpia: l'empresa, que ha desenvolupat els tres ordinadors quàntics del Barcelona Supercomputing Center, és una de les líders de la computació quàntica europea, un àmbit econòmic en sorprenent auge. La seva consellera delegada, Marta P. Estarellas, rep l'Empreses a la seu de la companyia per parlar d'una tecnologia que "fa una mica de por" i és "poc intuïtiva" per al públic general, però les aplicacions de la qual seran úniques i destacaran en el futur del país.
La Diada que va sacsejar Catalunya fa 125 anys
Hi ha diades que suposen un abans i un després en termes polítics i socials. I l'Onze de Setembre del 1901, ara fa 125 anys, va ser un punt d'inflexió per a una festa que navegava en la irrellevància però que va agafar volada per les detencions després d'una ofrena floral al monument a Rafael Casanova. "Sense els fets del 1901 no hi hauria l'independentisme modern", rebla Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, en conversa amb l'ARA. Aquesta organització, de fet, va celebrar l'efemèride de la primera Diada combativa la setmana passada al Museu d'Història de Catalunya i aquest dijous en un acte al Parlament amb el president de la cambra, Josep Rull, al qual van assistir familiars dels detinguts en aquella Diada. A més, aquest Onze de Setembre, a les 23 h, Reeixida ha recreat els fets amb persones vestides d'època i familiars dels arrestats pels carrers de Barcelona.