15/04/1983 
Noticias
Per què es va cancel·lar 'El odio', el llibre sobre l'assassí José Bretón?
Un any i mig després que Anagrama "aturés indefinidament" la publicació d'El odio, en què Luisgé Martín (Madrid, 1962) recollia les cartes que va intercanviar amb José Bretón, que compleix condemna a la presó per l'assassinat dels seus dos fills, l'autor madrileny ha anunciat la publicació d'un nou llibre a Altamarea en què donarà la seva versió dels fets i que arribarà a llibreries el 30 de setembre.
La jurisprudència que perdona delinqüents i té l'origen en la màfia
Durant les últimes setmanes, la figura del confessor ha pres un protagonisme absolut en l'ecosistema judicial espanyol. Però l'anomenat dret premial –la pràctica de l'Estat d'atorgar beneficis i rebaixes de condemna a canvi d'informació interna– no es va dissenyar als despatxos de Madrid per combatre la corrupció política. Algunes de les seves arrels ens traslladen a les presons dels Estats Units i als carrers de Palerm (Sicília), on l'estat va haver d'assumir una derrota prèvia per poder avançar: l'única manera de destruir una organització criminal tancada és comprar la traïció dels seus propis membres.
Els nous Aldama es converteixen en l’angle mort del PSOE
Quan el 21 de febrer del 2024 la Guàrdia Civil va detenir-lo, Víctor de Aldama era president del Zamora CF i el seu nom mai havia aparegut relacionat amb el govern espanyol. Dos anys i mig després, la seva col·laboració “activa” en les investigacions judicials que esquitxen Pedro Sánchez l’ha convertit en una bomba de rellotgeria per al PSOE. No només per la “cooperació plena i contínua” amb la justícia que ha desembocat en la condemna de José Luis Ábalos i Koldo García, sinó perquè, traient pit dels beneficis que comporta estirar la manta, s’ha convertit en un camí a seguir per a altres persones. I és punt feble de la defensa que fa la Moncloa de José Luis Rodríguez Zapatero. Aquesta mateixa setmana n’hem tingut alguns exemples.
El destí del patrimoni de la duquessa de Kent: el primer testament d'un Windsor que es fa públic en un segle
Va ser singular en vida i també després de la mort. Aquesta seria la frase que resumeix la figura de la duquessa de Kent, Katherine Worsley de naixement, Kate per a la majoria dels que la van conèixer al llarg de la seva llarga vida. Estava emparentada amb el nucli més central de la família Windsor des que es va casar l'any 1961 amb el duc de Kent, net del rei Jordi V i príncep amb consideració d'altesa reial que, a banda de duc, també era comte de Saint Andrews i baró de Downpatrick. La seva presència en aquesta polèmica i problemàtica família sempre va ser valorada. I això que representava el que per a bona part de l'aristocràcia d'aleshores era un sacrilegi: una plebea a palau!
"Sobre la bici es tenen converses més íntimes que fent un cafè"
Quan fa quatre anys vaig tornar a treballar des de Girona, després d’anys cobrint la informació política a Madrid, em vaig proposar entendre el boom ciclista que ha experimentat la ciutat. Una de les primeres persones amb qui vaig parlar va ser l’Anna Gibert Sau (Riudarenes, 1977), mossa d’esquadra especialitzada en violència masclista i cofundadora de les Girona Gravel Girls, una comunitat formada exclusivament per dones que avui ja supera les 430 integrants.