05/06/1982 
Noticias
"Vam topar mil vegades amb el nostre adultocentrisme"
Fa una dècada que treballen sense parar. Han estrenat nou espectacles de petit, mitjà i gran format, de carrer i de sala, amb el públic a la italiana, dret, assegut en hamaques. "Han estat deu anys molt prolífics. Quan vam fer cinc anys, semblava que en portéssim 84. Físicament i mentalment, no ens sentíem emergents", explica Lluki Portas. Ella és una tercera part de l'ànima d'Hermanas Picohueso, una companyia nascuda a les illes Balears i formada també per Gal·la Peire i Aina Juanet. Artistes i productores, s'han fet un forat al sector teatral gràcies, sobretot, a una capacitat innovadora, de buscar incessantment nous llenguatges i de presentar propostes escèniques, fruit de profundes investigacions. Ara porten a la Mostra d'Igualada AHNI (Accions Humanes No Identificades), el seu primer muntatge per a públic familiar però també per a adults. L'obra es veurà el 18 d'abril en diverses funcions.
Per què Turpin és l'àrbitre ideal perquè el Barça remunti a la Champions?
La polèmica actuació d’István Kovács al Camp Nou va obrir la caixa dels trons. Hansi Flick es va queixar en el postpartit dels errors arbitrals que, segons el tècnic alemany, havien condicionat l’enfrontament, i el Barça va presentar una queixa formal a la UEFA per denunciar que les decisions del col·legiat romanès “van incidir en el desenvolupament i el resultat del partit”. En aquest escenari de màxima tensió, Roberto Rosetti, responsable de l’arbitratge europeu, estava obligat a apostar per un valor segur de cara al partit de tornada al Riyadh Air Metropolitano. Quan toca salvar els mobles, hi ha 2 noms amunt la taula: el francès Clément Turpin i el polonès Szymon Marciniak. Aquest últim, però, va dirigir l’Inter de Milà-Barça de les semifinals de Champions de la temporada passada i la seva actuació va aixecar molta polseguera. Per tant, la tria quedava pràcticament reduïda a un sol nom: Turpin, que curiosament ja va xiular a Montjuïc el partit d’anada de la mateixa eliminat�
Realista, en català i cada cop més paritari: així és el millor cinema català del segle XXI
Una llista com la que surt de l’enquesta sobre cinema català a 200 experts que ha impulsat l’ARA no serveix només per posar o treure medalles a pel·lícules o directors, sinó també per estudiar i analitzar la fotografia que deixen les votacions. Si prenem les 25 pel·lícules més votades com a mostra representativa, una primera conclusió és que aquest cànon del cinema català camina cap a la paritat. Hi ha nou pel·lícules dirigides per dones en el top 25 de la llista, és a dir, un 36%; però si ens fixem només en les pel·lícules d’aquesta llista produïdes en els últims quinze anys, que són els de la gran arribada de les dones al cinema, el percentatge de direcció femenina puja al 50%. Val la pena assenyalar que entre les cinc pel·lícules més votades només n'hi ha una dirigida per una dona, i entre les deu més votades només tres, però aquest desequilibri en la part més alta de la llista es veu compensat, en part, per la significativa primera posició d’Estiu 1993, dirigida per Ca
Dos polls de falcó pelegrí, els nous habitants de la Sagrada Família
Els darrers mesos han estat frenètics a la Sagrada Família. El passat 20 de febrer el temple de Gaudí tocava sostre amb la col·locació del braç superior de la creu de la torre de Jesús. Una creu que va ser visible setmanes més tard, quan es van retirar les vestides i que va acabar de completar-se fa menys d'un mes, amb la instal·lació del gàlib que decora l'estructura amb sis llums vermelles per fer-la visible pel trànsit aeri. Però mentre tothom estava pendent del moviment de grues i bastides, a una de les torres de la basílica hi havia altres novetats: la parella de falcons pelegrins, que des de fa dues dècades són els únics habitants de la Sagrada Família, veien néixer dos polls.
Carles Gaig, un cuiner fàcil d’estimar que encara no té la Creu de Sant Jordi
El Mercat de la Boqueria ha posat el nom de Carles Gaig al costat d’altres grans referents, ja que l’ha inclòs en el seu Consell de savis. Un reconeixement que també van rebre el Juanito Bayén (del Pinotxo), Jean-Louis Neichel, Isidre Gironès, Josep Lladonosa, Jaume Subirós o Francesc Fortí. La història dels Gaig i la gastronomia comença el 1869 a Horta, quan la seva besàvia va crear una “taverneta”, en paraules del cuiner, amb unes cadires i un abeurador per als cavalls. La gent passava per allí per evitar entrar a Barcelona, on s’havien de pagar uns cèntims per passar. Així que per esquivar l'impost, moltes persones feien servir aquesta ruta per anar de Sant Andreu del Palomar a Esplugues i estalviar-se'l. La besàvia, amb olfacte comercial, va començar a oferir plats senzills i així va començar el negoci i va predestinar el futur de Carles Gaig molt abans que nasqués. Avui, rep aquest homenatge amb la seva dona, Fina Navarro, Premi Nacional de Gastronomia per la seva feina a la sala,