21/10/1979 
Noticias
L'autòpsia del temporer d'Alcarràs apunta que va morir per un cop de calor
La causa de la mort del temporer que va morir dilluns a Alcarràs mentre treballava collint fruita va ser "una insuficiència cardiorespiratòria aguda en el context d'estrès per calor". Així ho indica un informe forense preliminar al qual ha tingut accés el diari Segre. La mort del treballador, de 61 anys i veí de Lleida, va tenir lloc entre les 16.24 h i les 16.50 h, segons aquesta primera autòpsia. Dilluns es van superar els 40 graus a la zona.
Tercera víctima mortal pels incendis que arrasen a l'Estat
Les flames avancen desbocades arreu de l'Estat i ja són tres les persones que han mort a causa dels incendis. En les darreres hores ha mort un home, de 36 anys, que va quedar ferit per les cremades que va patir mentre ajudava a apagar un incendi entre Zamora i Lleó. Aquesta setmana també han perdut la vida un home a l'incendi de Tres Cantos (Madrid), que va acabar amb el 98% del seu cos cremat quan intentava salvar uns cavalls; i un segon voluntari que també va perdre la vida mentre col·laborava per combatre les flames també a l'incendi entre Zamora i Lleó.
5 excursions per caminar per la natura en família aquest estiu
On anem avui? Si teniu dies de vacances i encara no heu decidit els plans ni les destinacions, us proposem cinc excursions curtes i accessibles ideals per fer amb infants si teniu ganes de caminar i endinsar-vos en els diversos paratges naturals que tenim ben a prop de casa.
Fer un cafè a Ferrara intentant semblar italià
"Passa el foraster i la gent asseguda al cafè mira i somriu amb malícia", escrivia Giorgio Bassani sobre els carrers de la seva ciutat, Ferrara. A Itàlia, veure la gent passar encara és un esport nacional, tot i la distracció de les pantalles. A Itàlia sempre cal intentar trobar un bon cafè centenari, d’aquells amb cambrers professionals que estimen la seva feina, que et preparen la beguda a la italiana. Res de banyeres gegants de cafè a l’americana, no. Demanes un caputxino o un latte de bon matí. I després, un cafè sol. I jugues a intentar ser italià, mirant els forasters passant.
Junts des dels 14 anys: “Els meus sogres són com els meus pares, m’han vist créixer”
L’arquitecte Ignacio Morente Gemas va tenir una adolescència bastant diferent a la dels seus companys d’institut. Va marxar tot sol de la casa familiar als 12 anys, i se’n va anar del poble d’Antequera, a Màlaga, fins a Cornellà de Llobregat. Era tenista i es dedicava a l’esport d’elit, així que a les tardes entrenava amb la Federació Catalana de Tennis i als matins estudiava a l’institut. Allà va conèixer l’Emma, la seva parella de tota la vida, amb qui porten junts des dels 14 anys. Ara en tenen 34. “A ella també li agradava el tenis i feia classes a nens petits. Vam començar a parlar per Messenger un Nadal que jo vaig tornar a Màlaga a passar les vacances. Cada nit ens connectàvem i xerràvem. Quan va acabar el Nadal vam quedar en un banc davant de l’institut i ens hi vam passar tota la tarda. El banc encara hi és”, explica Morente. Des d’aleshores, la parella no s’ha separat més.