09/12/1978 
Noticias
Divisió a la Cambra per les 'cadires de plata': "Compraran una part del ple"
L'executiva de la Cambra de Comerç de Barcelona, que dirigeix el president Josep Santacreu, s'acosta al final del mandat amb una mesura candent. El màxim òrgan de govern de la corporació de dret públic va anunciar la setmana passada un acord per ampliar el nombre de vocalies d'aportació econòmica voluntària, les conegudes com a cadires de plata, de les dues actuals fins a deu. La proposta, que el mateix Santacreu havia considerat d'ençà de la seva victòria a les eleccions camerals del 2023, té notables suports dins del plenari, però també un important volum de detractors. L'última paraula la tindrà el ple de l'entitat, que es reunirà el pròxim dijous i, segons les fonts consultades per l'ARA, no hi ha a hores d'ara cap certesa sobre el resultat de la votació.
Anar a teràpia amb "la secreta il·lusió i esperança de millorar" i sentir-se estafada
El llibre que aquí comentem havia de titular-se Hi ha d’haver una millor manera de fer això, que l’autora, la humorista Maria Rovira (Barcelona, 1990), diu que és un mantra que l’acompanya. Però aquell títol va caure en benefici de Garlanda, que segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és una cadena de flors, de fullatge trenat, que es penja com a adorn; i qui diu flors, diu banderoles o el que sigui. És en funció d’aquesta idea d’enfilall de records i pensaments que hem de llegir aquest llibre, que porta per subtítol “Paraules, pèrdues i altres celebracions”.
Els límits de la llibertat d’expressió dels diputats: dels “arrumacus” a la “misogínia islàmica”
El debat polític sovint tensa les costures del decòrum i la cortesia institucional a les tribunes polítiques. Aquest dimarts la Comissió de l'Estatut dels Diputats va acceptar sancionar amb una falta lleu els comentaris de la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, sobre Najat Driouech, diputada d’ERC, a qui acusava de fer "ostentació de la misogínia islàmica" pel fet de portar vel.
La meva primera feina d'estiu
Històricament, l’arribada de l’estiu s’ha associat a la recerca de feina de temporada per part de milers de joves que en acabar el curs acadèmic volen tenir els seus propis ingressos. Les motivacions són molt diverses: fer un viatge amb els amics, treure’s el carnet de conduir, donar-se un caprici, fer coixí per sobreviure el proper curs escolar o sufragar-se parcialment o totalment els estudis.
L'hongarès que va fer gran la indústria del seu país enllaunant carn
Fins a la dècada dels quaranta, la lliga de futbol hongaresa havia estat cosa de tres: la gran majoria de títols se’ls havien repartit entre el Ferencváros, l’MTK i l’Újpest Dósza, els tres grans clubs de Budapest. Però coincidint amb la Segona Guerra Mundial va treure el nas un equip modest de l’illa de Csepel, que es deia precisament Csepel SC. Va trencar l’hegemonia vigent gràcies a les seves victòries del 1942, 1943 i 1948. Per cert, quatre anys més tard del darrer títol, durant la temporada 1951/52, el Csepel SC va tenir a les seves files un jove davanter destinat a fer història: el seu nom era Zoltán Czibor i temps després trepitjaria el Camp Nou per triomfar vestit de blaugrana.