12/04/1978 
Noticias
Més enllà de dir que el periodisme es paga
Des que el gruix de la inversió publicitària mundial ha quedat absorbit per les grans tecnològiques que mercadegen amb les nostres dades, hi ha consens entre la premsa que la sostenibilitat només arribarà si són els lectors els que sufraguen les redaccions. Els diaris repeteixen aquest mantra en campanyes d’imatge, perquè queda bé i suposa un copet a l’espatlla de les comunitats a les quals serveixen, però massa sovint és un clam hipòcrita, perquè capçaleres que enarboren aquest discurs amb l’altra mà rebenten les tarifes de subscripció. No pots dir que el periodisme es paga i vendre un any sencer d’accés a la teva producció per només 9,99 euros: estàs devaluant el teu producte en nom d'un posicionament incert. Només serveix per espantar la gana, vaja. Una de les feines discretes que intentem fer a l'ARA és trencar aquesta inèrcia, però el corrent del sector no és favorable.
L'amarg aniversari de les persones grans dependents
L’aniversari dels 21 anys per a una persona amb discapacitat intel·lectual greu sol ser un moment crític, perquè a partir d’aquesta edat s’acaba l’etapa d'escolarització i comença la vida laboral o la de centres de dia. En aquest punt, la persona acostuma a perdre la rutina d’assistir a classe, amb els mateixos companys, mestres i monitors, i s'endinsa en un món d’adults, tot i que continua requerint atenció i cura permanents, que recauen totalment en la família.
El bus del Reial Madrid, entrant al Camp Nou
"En català teniu més glamur perquè no heu rebut la nostra herència casposa"
"Ja no estic enamorada de tu": amb aquestes paraules acaba amb la relació d'onze anys la parella del narrador d'Islandia (Destino, 2026), l'última novel·la de Manuel Vilas. Una vegada més, després de la gran repercussió d'Ordesa (Alfaguara, 2018) i de ser finalista del premi Planeta amb Alegría (2019), l'escriptor nascut a Barbastre el 1962 es nodreix de la seva pròpia experiència vital per explicar una història de ruptura que deixa fet pols el protagonista. Serà capaç de tornar a aixecar el cap? Podrà trobar l'amor una vegada més, havent patit dues separacions que li han causat tant de dolor? Tot i que Vilas no estalvia capítols motivats per la ràbia i la incomprensió, Islandia és un llibre que intenta ajudar l'autor a reaprendre a mirar-se el món amb una espurna d'optimisme.
Les percepcions d'inflació de la ciutadania, un gran maldecap per al BCE
Quan es diu que una cosa pot passar, és probable que acabi passant. Aquesta expressió que s'utilitza per referir-se a les profecies autocomplertes és habitual en el món econòmic. Al llarg de la història, la creença que un fet s'acabarà produint ha precipitat els esdeveniments. La llista d'exemples és llarga: ensorraments d'empreses a la borsa, compres compulsives dels consumidors o retirades de dipòsits en són només alguns. I les perspectives de la ciutadania per controlar la inflació són també un factor a tenir en compte.