06/01/1977 
Noticias
'El joc del silenci': crítica de la novel·la de la quan tothom parla
En literatura, sovint hi ha un menyspreu cap als gèneres considerats comercials o populars que en cinema no s’ha donat mai, ni tan sols entre finolis pedants i especialistes sofisticats. No són pocs els crítics, els acadèmics i els periodistes que es dediquen a la cosa literària, en canvi, que adopten una actitud mig condescendent sempre que llegeixen una novel·la policíaca, d’aventures o de terror, o amb elements sobrenaturals o de thriller. Com si Dumas i Stevenson no fossin constructors de personatges i de mons increïbles, com si la de Raymond Chandler no fos una de les millors proses en anglès del segle XX, com si la terrorífica Shirley Jackson i el visionari Stanislaw Lem no fossin literats –estil i idees– de primera. Dic aquests noms i en podria dir tants altres. Aquests lectors condescendents ignoren que escriure una novel·la de gènere és dificilíssim.
La primera batalla per la presidència del Barça
Els socis del Barça escolliran nou president el diumenge 15 de març, però un parell de setmanes abans tothom es farà una idea de quins poden ser els resultats definitius. Els aspirants –de moment n'hi ha quatre de confirmats– lliuraran una primera batalla amb la recollida de firmes. Serà una mena d'enquesta pública en què se sabrà fins a quin punt el president Joan Laporta ho té tot de cara per revalidar el mandat o si, com insisteixen els altres precandidats, "hi ha partit".
Per què l'encariment de l’habitatge a Catalunya s'ha convertit en una excepció europea
Què és el que més determina l'evolució del preu de l'habitatge? És l'excés de demanda, la falta d'oferta o l'ús que es dona a l'habitatge? Quines conclusions es poden extreure de com s'ha encarit el valor dels pisos i les cases del nostre país els darrers vint anys? I els últims cinc? Construir més abaixarà els preus? I posar un topall al preu dels lloguers, té recorregut més enllà d'un període delimitat?
"Som una nació i diem prou": quan Catalunya es va plantar el 2007 amb Rodalies (i amb l'Estat)
El mal funcionament de Rodalies és una realitat des de fa dècades. La Xarxa de Plataformes d’Usuaris de Tren de Catalunya i l'ANC han cridat els catalans a sortir al carrer aquest dissabte per protestar per l'estat de la xarxa i el desemparament dels usuaris en dues manifestacions diferents. El malestar amb Rodalies ve de lluny, i la prova és que, el 2007, Catalunya va viure la primera manifestació massiva contra el caos ferroviari arran de les obres de l'AVE a Barcelona. Van ser 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 700.000, segons els organitzadors, unes xifres que serien la preqüela de les grans mobilitzacions del Procés. El clam als carrers de Barcelona l'1 de desembre del 2007 va ser clar: "Som una nació i diem prou". Prou als dèficits en les infraestructures i el servei ferroviari, però també al constrenyiment sobre l'autogovern que ja s'albirava en l'Estatut retallat.
L'àliga i el drac
La geopolítica sempre ha estat un factor important per explicar l’economia, però en el moment històric actual la manera com les grans potències exerceixen el poder polític sobre el tauler econòmic representa un punt d’inflexió. Hi ha hagut un ampli debat per trobar raons econòmiques de pes darrere la intervenció dels EUA a Veneçuela. Això no obstant, alguns analistes comencen a sospitar que és més aviat una determinada visió de l’exercici del poder, i no només ni principalment l’economia, la raó que preval en moltes decisions de l’administració Trump. El cru veneçolà és relativament car d’extreure i no és clar que les principals companyies petrolieres considerin que en les condicions actuals els és rendible invertir les enormes quantitats que es requereixen per elevar substancialment els nivells actuals de producció. És possible que l’administració dels EUA valori el control sobre el cru veneçolà com una oportunitat per estendre la seva influència sobre el mercat i contro