29/12/1975 
Noticias
Gustavo Petro, l'exguerriller que va voler canviar Colòmbia
“Tot i no haver estat militar, en sé, de la guerra i de la clandestinitat”, va dir Petro fa pocs dies quan Trump llençava advertències a Bogotà. Una tensió i intercanvi de missatges públics que va durar poc: dimecres al vespre van fer les paus amb una trucada d'una hora que va rebaixar la tensió, segons l'ambaixador colombià a Washington. Trump va apuntar que havia estat “un honor” parlar amb el mateix president a qui pocs dies abans titllava de narcotraficant. Per la seva banda, Petro va publicar a les xarxes socials una fotografia de dos animals –una àguila i un guepard– que simbolitzaven un pas cap a l'amistat entre ambdós països. Però Petro ja va avisar-ho: “Vaig jurar no tocar cap arma més des del pacte de pau de 1989, però per la pàtria tornaré a prendre les armes que no vull”.
Jungle Fever (3)
.
Les cares del 'nou govern' de Veneçuela: tot queda en família
“Potser han segrestat el Nicolás i la Cilia, però no han segrestat la consciència d'un poble que ha decidit ser lliure”. Eren les paraules d'un Nicolás Maduro Guerra, fill de l'ara expresident de Veneçuela, a l'acte d'investidura de Delcy Rodríguez. “A tu, Delcy Eloína, t'ofereixo el meu suport incondicional en la difícil tasca que tens al davant. Pots comptar amb mi, pots comptar amb la meva família, pots comptar amb la nostra determinació per prendre les mesures adequades per afrontar aquesta responsabilitat que ara et recau”, va dir el també membre de l'Assemblea Nacional.
Lluny dels models federals: ni ordinalitat blindada, ni recaptació, ni plena autonomia normativa
El nou model de finançament autonòmic presentat aquest divendres per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, representa un canvi respecte al que ara està en vigor, però queda lluny dels que tenen altres territoris en els quals s'ha emmirallat sovint el catalanisme per proposar reformes del sistema que permetin assolir més recursos a la Generalitat i reduir les disparitats entre el que aporta Catalunya a l'Estat i el que en rep. El sistema presentat per la ministra queda lluny dels models forals que tenen garantits constitucionalment el País Basc i Navarra, però també de sistemes de caràcter federal com el Canadà, Suïssa i Alemanya, que cedeixen a les regions la capacitat de recaptació i posen màxims a la solidaritat entre territoris per evitar que les regions més riques acabin amb menys recursos que les més pobres.
Distorsions fiscals i reivindicacions empresarials
És recurrent el clam de bona part de la classe empresarial per reduir la pressió fiscal que suporten les empreses i els inversors per afavorir la innovació, la creació de llocs de treball, la recuperació de talent, etc. És difícil no mostrar simpatia amb aquesta postura, si bé la reivindicació no pot ser eliminar tot el que molesta. No es tracta d’abolir per la via fàcil algun dels impostos que generen certs problemes empresarials de manera genèrica, sinó d’ajustar la fiscalitat als propòsits concrets.