Noticias
  • El segon objectiu de Netanyahu tampoc pot esperar
    Mentre l’atenció dels ciutadans i dels mitjans informatius se centra en el genocidi de Gaza, Israel continua consolidant l’ocupació i l’espoli de Cisjordània, una part de l’estat palestí que té una superfície més petita que la província de Barcelona i una població de més de tres milions de palestins, sense comptar-hi els més de 700.000 colons jueus que hi viuen.
  • L'objectiu de Trump: foragitar la Xina de l'Amèrica Llatina
    "Cooperar sí, però sense sotmetre'ns". La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, no fa més que repetir aquesta frase mentre navega les erràtiques exigències de Donald Trump. L’afirmació entronca amb la memòria col·lectiva llatinoamericana i amb un temor que l'administració estatunidenca ha revifat ara amb la seva guerra contra el narco: Washington vol recuperar el pati del darrere. La promesa del secretari d'Estat, Marco Rubio, de dur a terme noves accions militars similars a l'atac de dimarts contra una embarcació que suposadament transportava droga al mar del Carib obre una nova fase en la campanya de la Casa Blanca per "recuperar l'hegemonia dels Estats Units a l'hemisferi", segons alerta Manuel Balcázar, investigador del Centre d'Estudis sobre Seguretat, Intel·ligència i Governança.
  • L’Íbex-35 frega màxims històrics malgrat la incertesa de l'economia
    Els darrers mesos han suposat un ral·li alcista per a la borsa europea, i en el cas de l'espanyola, l'Íbex-35 —el principal índex espanyol que agrupa les 35 empreses més potents— ha estat carn de diversos titulars que apuntaven que l'índex s'apropava al seu màxim històric. Aquest divendres el selectiu va tancar una setmana fluixa: va tornar a tancar per sota dels 15.000 punts que havia aconseguit recuperar durant l'agost i es va quedar als 14.850,9. Malgrat això, l'índex acumula un creixement de més del 30% en el darrer any (d'agost a agost), i un 112% d'augment en els darrers cinc anys, després de l'esclat de la pandèmia de la covid-19.
  • Les conseqüències que té pel Barça haver evitat un trauma
    Malgrat que l'actiu sector laportista de les xarxes socials acostuma a assenyalar Javier Tebas, el president de la Lliga, com el gran culpable dels mals del Barça (sense anar més lluny, per la dificultat d'inscriure jugadors en l'últim mercat), fonts pròximes al mateix president Laporta asseguren a l'ARA que actualment la relació entre el club català i la Lliga "està bé". L'encarregat de fer passadissos a Madrid és Alejandro Echevarría, el vicepresident no oficial del Barça, però "el Jan també té una bona relació amb el Tebas perquè vol el bé del club", deixen clar.
  • Feijóo tanca files amb els barons populars per no donar aire a Sánchez
    En la confrontació entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, un dels punts dèbils del PP, que utilitza el PSOE, és el de la gestió de crisis per part d'alguns dels seus presidents autonòmics. El cas més evident és el de la tragèdia de la DANA de fa deu mesos al País Valencià, que va deixar un balanç de 228 morts. Però no és l'únic. Els incendis d'aquest estiu a Castella i Lleó, Galícia i Extremadura han posat en el punt de mira tres barons més del PP per la seva reacció tardana, la manca de mitjans de què disposaven per afrontar els focs descontrolats i l'escassa inversió autonòmica en polítiques de prevenció. Aquest dissabte mateix unes 2.000 persones van reclamar la dimissió del president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, per la gestió autonòmica dels incendis. Davant d'això, però, el líder del PP ha optat per fer-hi pinya, tal com ha acabat fent amb Carlos Mazón després d'un distanciament inicial, per no donar aire a Sánchez.