07/03/1975 
Noticias
La dimensió coneguda
Des del segle XIX Catalunya ha optat per articular-se mitjançant un model territorial que ha oscil·lat entre el particularisme, el federalisme i l’independentisme. Els dos primers connectats amb Madrid; i el darrer, per raons òbvies, de caràcter unilateral. El pòsit d’aquests tres enfocaments i les respostes corresponents són el que, en part, ha donat forma a l’entramat institucional espanyol. Grosso modo, la segona part del segle XX i el primer quart del XXI podem convenir que Catalunya ha complert sobradament les funcions modernitzadores i, sobretot, democratitzadores, amb el capteniment de grans homes i dones, ja fos des del carrer, les fàbriques o les institucions. Ara bé, davant del panorama polític local i internacional resulta legítim preguntar-se si és un paper esgotat o si, tal com sovint sosté el president Illa, Catalunya encara té molt a aportar al conjunt d’Espanya.
La normalitat compta
Arxivat ja el cicle independentista, la política a Catalunya ha agafat més el to de la gestió que de la reivindicació. I, tanmateix, en aquest marc de normalitat que algú podria definir com a avorrida, a Catalunya passen coses que són més que rellevants per al conjunt d’Espanya.
Cupra Tindaya, un prototip elèctric molt volcànic
Cupra ho ha tornat a fer. El nou Tindaya –nom inspirat en un volcà de l’illa canària de Fuerteventura– és la culminació del camí en solitari de la marca per separar-se de Seat i construir la seva pròpia identitat, i vol seguir els passos de l’èxit del Formentor, el Born, el Terramar i el Tavascan. Anem a pams, però: el Tindaya és el prototip d’un futur model elèctric de Cupra, que avança les solucions tècniques, el disseny i la identitat visual de futur de la marca del Baix Llobregat.
Un cap dels Bombers confirma que la Generalitat ja coneixia la situació límit del barranc del Poio gairebé tres hores abans de l'alerta
L'oficial en cap del Consorci Provincial de Bombers de València, Manuel Alonso, que es trobava de guàrdia el dia de la DANA, ha afirmat que el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat ja sabia a les 17.30 hores que el barranc del Poio –el desbordament del qual va causar la majoria de morts– "anava al límit d'aigua". Així ho ha dit davant la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa, segons han informat a l'ARA fonts presents en la declaració. Es tracta de la primera vista després de l'aturada d'agost.
Onze de setembre 2025: Segueix la Diada de Catalunya en directe