21/03/1974 
Noticias
No era l’únic objectiu dels Estats Units (1989)
De l’article de Carles Nadal (Barcelona, 1923 - 2010) publicat a La Vanguardia (9-V-1989). Traducció pròpia. Aquest hivern fa trenta-set anys que els Estats Units de Nord-Amèrica envaïen l’estat de Panamà. Va ser una més de les escomeses que han perpetrat des que el 1776 van separar-se amb violència del Regne Unit. Fins ara, però, els presidents cofois de la prepotència nord-americana dissimulaven, com en el cas de Panamà, els objectius espuris de les seves ingerències en altres països.
Un escàndol d’estat sense cap resposta
Fa poc més d’un any, quan el Sense ficció va estrenar la primera part del documental Et faran un home, ja es veia a venir que en caldria una continuació. El crític de cinema Àlex Gorina, que apareixia entre els testimonis per explicar els abusos que va patir durant el servei militar, va dir: “No em puc creure que jo sigui l’únic”. Darrere seu i de tots els entrevistats que van participar-hi n’han vingut molts més, amb històries que fan estremir i amb un element en comú: els fets van succeir ja en l’etapa democràtica. El documental va prioritzar quatre casos, en què els joves protagonistes van morir en unes circumstàncies molt greus i mai aclarides mentre complien el servei militar. El dolor profund i la impotència dels familiars recordant els fets era escruixidor.
Dimiteixen sis fiscals de Minnesota per la investigació de la ideologia de la vidua de la dona assassinada per l'ICE
Sis fiscals de Minnesota han dimitit davant les pressions del departament de Justícia per investigar els vincles ideològics de la vídua de Renee Nicole Good, la dona assassinada per ICE a Minneapolis, i la negativa d'obrir un cas contra l'agent d'immigració que va obrir foc. L'oficial ha estat identificat com a Jonathan Ross, un veterà que va servir a l'Iraq com a membre de la Guàrdia Nacional.
El rebuig de Foment al finançament tensiona (encara més) la relació amb el Govern
Les relacions entre Foment del Treball i el Govern del PSC no passen pel seu millor moment. Si la patronal i els socialistes catalans van viure una lluna de mel mentre Salvador Illa era a l'oposició, les coses van començar a canviar quan el líder del PSC va arribar a la Generalitat i, en contra del que li demanaven els empresaris catalans, va començar a apostar per polítiques d'intervenció –per exemple, en habitatge– i va rebutjar grans baixades d'impostos. El xoc, però, va arribar al seu moment més àlgid aquest divendres, amb l'anunci de la proposta per al nou model de finançament negociat a tres bandes entre el Govern, ERC i el ministeri d'Hisenda. L'executiu català havia convocat els agents econòmics i socials al Palau de la Generalitat per desgranar-los l'acord, però Foment es va avançar: en un comunicat va titllar la proposta de "clarament insuficient" i va assegurar que no resolia el problema de finançament per a Catalunya. Això va generar molt malestar al Palau de la Generalitat i tamb�
La mutació del pacte de finançament que va investir Salvador Illa
Què se n'ha fet del "concert econòmic solidari", el títol amb què la direcció d'ERC –pilotada en aquell moment per Marta Rovira– va donar a l'acord de finançament que acabaria investint Salvador Illa? El president de la Generalitat mai va assumir el concepte de "concert" i tampoc el govern espanyol. El que es va posar per escrit el juliol del 2024 suposava que Catalunya passaria a recaptar tots els impostos, en cediria un percentatge a l'Estat i s'establiria una quota de solidaritat. Un any i mig després, l'acord entre el govern espanyol i Esquerra –en el qual l'Estat destinarà gairebé 4.700 milions d'euros a Catalunya– difereix substancialment del que va portar Illa al Palau de la Generalitat.