01/03/1974 
Noticias
Per què sospitem dels qui duen caputxa?
En l’allau d’imatges de saquejos que ens han arribat els darrers dies, tant si les escenes són de París, Marsella, Barcelona o Bilbao, hi ha un mínim comú denominador estètic: la dessuadora negra amb caputxa. Una peça aliada tant dels qui s’enfronten a l’aparell de l’Estat en defensa dels seus drets com dels qui necessiten l’anonimat per transgredir la llei impunement. La caputxa oculta el rostre, clau en la identificació visual, mentre que el negre afavoreix el camuflatge i l’amplitud de la dessuadora facilita la mobilitat i permet amagar-hi objectes. No és estrany, doncs, que aquesta peça hagi suscitat històricament recels, controvèrsies i complicitats.
Renfe avisa que els maquinistes no estan complint ni els serveis mínims
La primera de les tres jornades de vaga previstes a Rodalies ja és tota una declaració d'intencions. Renfe ha alertat a primera hora d'aquest dimecres que els maquinistes de Semaf, el sindicat majoritari que ha convocat les aturades, estan incomplint els serveis mínims. En un missatge difós a les seves xarxes socials, l'operador recomana buscar "mitjans de transport alternatius" i admet que "els trens no estan prestant el servei programat".
Broncano ja pot plegar
Després de l’entrevista que David Broncano li va fer a Santiago Abascal a La revuelta de La1, el presentador ja pot plegar. La baixada de pantalons que va fer amb el líder de Vox és indigne de la televisió pública. Sobretot, per acceptar que Vox vetés el públic habitual per acollir una claca seleccionada pel partit. Uns espectadors que, ja des d’abans d’entrar al teatre, i des de les butaques de la platea, cridaven “¡Presidente! ¡Presidente!” i aplaudien totes les respostes del convidat.
Tothom dret: entra el mestre Kobo Abe
Llegir per primera vegada un autor i trobar-hi ecos d’altres que t’han agradat abans sempre és estimulant, perquè hi ha alguna cosa d’aquest eco que reforça a la vegada allò que havies llegit i el que acabes de descobrir: al capdavall, l’operació lectora consisteix, entre altres coses, a connectar punts i establir lligams entre idees i formes gràcies a les paraules que ens les expliquen, i d’alguna manera sembla que com més fortes i més il·luminadores són aquestes connexions, més plaent és la lectura.
Quins ingressos calen per tenir una vida "digna" a Barcelona?
Els sous no sempre donen per viure sense ofecs. De fet, fa temps que es fa servir el terme "treballadors pobres", és a dir, treballadores que, tot i tenir una feina, no arriben a final de mes. I el fet és que per poder tenir una vida "digna" o sense asfíxia a l'àrea metropolitana de Barcelona s'han de guanyar almenys 1.891 euros bruts al mes en 12 pagues, però són més si és a la capital catalana (2.020 euros) que a la seva àrea metropolitana (1.772 euros). A més, els diferents tipus de famílies també requereixen quantitats diferents. Per exemple, una parella amb dos fills, 2.326 euros; i una família monoparental, 2.680 euros, ja que depèn d'un únic sou, en tots dos casos a l'àrea metropolitana. Són conclusions de l'estudi Salari de vida 2026 elaborat per les consultores d'avaluació de polítiques públiques KSNET i d'estratègia i gestió pública Daleph, que formen part de la xarxa internacional Global Living Wage Movement.