22/11/1973 
Noticias
El Pont del Diable estrena la restauració de l'arc romà
El Pont del Diable, que connecta Castellbisbal (Vallès Occidental) i Martorell (Baix Llobregat), ha estrenat aquest diumenge la restauració de l'arc romà que en presideix l'entrada vallesana. La feina s'ha enllestit més d'una dècada després dels primers despreniments, que van posar en alerta les administracions sobre la fragilitat de l'estructura. L’import d’execució de les obres ha sigut de 412.369,51 euros, finançats íntegrament per la Diputació de Barcelona.
La defensa confronta els partits polítics
La invasió russa d'Ucraïna i l'abandonament dels EUA de Donald Trump de la defensa d'Europa ha obligat els partits a posicionar-se sobre quina ha de ser la política en defensa. A Catalunya, com a l'Estat, les forces d'esquerres no són partidàries d'incrementar el pressupost en aquest àmbit, com tampoc de recuperar el servei militar obligatori. Quin és, però, el posicionament de cada formació de l'arc parlamentari català sobre els principals reptes que afronta el vell continent?
Acorralar Guardiola: el primer pas de l'estratègia de Vox per aconseguir l'efecte Meloni
Vox té un pla a curt, mitjà i llarg termini per situar Santiago Abascal a la Moncloa. I la primera pedra d'aquesta estratègia s'està posant aquests dies en les negociacions amb el PP per als governs d'Extremadura i l'Aragó, que s'encadenaran amb els comicis a Castella i Lleó i Andalusia. Sempre amb la vista posada en les generals del 2027. Segons ha pogut saber l'ARA, el pla de l'extrema dreta pivota sobre una exigència inicial: entrar al govern d'Extremadura. L'excusa és que no es refien de la presidenta, María Guardiola, però la realitat va més enllà; Vox pretén acorralar la líder extremenya mentre dona més facilitats a altres barons populars, per exemple a Jorge Azcón a l'Aragó.
El pretendent de Nicole Kidman que s'ha convertit en notícia (abans de la primera cita)
No resulta difícil d'entendre que el fet que una icona com Nicole Kidman estigui soltera depèn únicament de la seva voluntat. Qualsevol es pot fer fàcilment una idea que en els entorns hollywoodians en què ella es mou a algú amb el seu talent, bellesa i posició mediàtica el que li sobren són pretendents. És per això que mentre a finals de setembre del 2025 escrivíem la notícia que després de 20 anys s'havia separat de Keith Urban tots estàvem pensant ja en el devessall de notícies que escriuríem al cap de res sobre les seves futures relacions, un material al qual els paparazzis nord-americans i els mitjans que els auspicien de segur no es podrien resistir. I nosaltres tampoc.
Una tarda interessant amb l'OBC
Sobre el paper, el programa del concert del cap de setmana a L’Auditori resultava interessant. I, vistos els resultats, l’interès ha estat total. Comencem, tanmateix, per la segona part: com allò del valor pressuposat a l’antic servei militar, era obvi que l’OBC havia de tenir molt per la mà una obra com la Simfonia núm. 1 en si b, op. 38 de Schumann. I és cert que el rendiment general va tenir nivell, però és en aquest repertori on —penso— la nostra orquestra revela de vegades una inèrcia que tan sols les batutes més autoritàries poden trencar. I aquest no és el cas de la lituana Giedre Slekyte, una directora d’ofici però que semblava plegar-se a l’estat de la qüestió sense moure els fonaments rutinaris de la formació orquestral. Res a dir. Però res a destacar d’una segona part de passa-que-t’he-vist.