27/02/1973 
Noticias
La mutació del pacte de finançament que va investir Salvador Illa
Què se n'ha fet del "concert econòmic solidari", el títol amb què la direcció d'ERC –pilotada en aquell moment per Marta Rovira– va donar a l'acord de finançament que acabaria investint Salvador Illa? El president de la Generalitat mai va assumir el concepte de "concert" i tampoc el govern espanyol. El que es va posar per escrit el juliol del 2024 suposava que Catalunya passaria a recaptar tots els impostos, en cediria un percentatge a l'Estat i s'establiria una quota de solidaritat. Un any i mig després, l'acord entre el govern espanyol i Esquerra –en el qual l'Estat destinarà gairebé 4.700 milions d'euros a Catalunya– difereix substancialment del que va portar Illa al Palau de la Generalitat.
Sor Lucía Caram aconsegueix ambulàncies per a Ucraïna
A poques setmanes perquè faci quatre anys de l'inici de la guerra de Rússia contra Ucraïna, la Fundació del Convent de Santa Clara, liderada per la religiosa Lucía Caram, ha fet una crida a col·laborar per nodrir el corredor humanitari que es dirigirà al país en guerra coincidint amb l'efemèride. Serà l'expedició número 42, i en aquesta ocasió s'han posat l'objectiu d'aconseguir almenys 15 vehicles, sobretot ambulàncies, però també pickups i cotxes 4x4. La missió de sor Lucía Caram és encoratjar, sobretot, el sector empresarial català. Per això, s'ha acompanyat del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, i del de la Fira de Barcelona, Pau Relat, en la roda de premsa per presentar el nou projecte.
A la contra
De fit a fit
'Sirât' i 'Los domingos' manen en les nominacions als premis Goya
Dues litúrgies ben diferents aporten el context de les dues pel·lícules més nominades als premis Goya que es lliuraran el 28 de febrer a Barcelona: Los domingos, d'Alauda Ruiz de Azúa, amb 13 nominacions, i Sirât, d'Oliver Laxe, amb 11. Una té l'Església catòlica com a teló de fons, i l'altra la cultura rave, i totes dues han generat un debat intens, tant entre la crítica com entre els espectadors. Una per tibar excessivament la dinàmica de l'equidistància moral a l'hora d'entomar la vocació religiosa d'una adolescent; i l'altra per reblar el clau de l'anomenat cinema de la crueltat. En qualsevol cas, són dues obres amb molt de cinema dins i que aconsegueixen perllongar l'impacte més enllà dels títols de crèdit.