30/09/1972 
Noticias
Nerviosisme i confusió entre els groenlandesos després de l'anunci de Trump
Primer, el president Trump volia comprar el territori. Després, va amenaçar amb adquirir-lo per la força. Ara ha anunciat que havia tancat un acord de "vida infinita" entre els Estats Units, Dinamarca i Groenlàndia, la gegantina illa àrtica i territori danès semiautònom que ha estat una obsessió de Trump durant anys. A mesura que dissabte s’estenia per Groenlàndia la notícia de l’acord, alguns groenlandesos expressaven alleujament. Però també semblava haver-hi confusió, inquietud i una pregunta persistent: què s’havia acordat exactament?
El còctel diari invisible que ens està fent emmalaltir
Sona el despertador. Passes per la dutxa i t’empastifes, com a poc, amb uns set productes cosmètics i d’higiene personal, entre cremes, sabons, desodorants –si ets dona, la xifra puja a nou–, segons dades de Cosmetics Europe. Estrenes una camisa de polièster, fresqueta. Surts de casa i t’agafes un cafè per emportar i una safata de fruita tallada. Camines cap a la feina per un carrer amb trànsit intens i bastant sorollós.
“Treu tant plàstic de la cuina com puguis, ventila i prioritza menjar bé davant d'altres coses”
Durant gairebé quatre dècades, el metge i investigador Nicolás Olea (Granada, 1954) ha estudiat com milers de compostos químics presents en plàstics, cosmètics o envasos s'interfereixen amb el sistema hormonal i poden contribuir al desenvolupament de diverses malalties. Va ser un dels investigadors pioners a estudiar els efectes del bisfenol A sobre la salut humana i avui és un referent internacional en l'àmbit dels disruptors endocrins. Amb humor, vehemència i una passió contagiosa, Olea, autor de 80 recomendaciones para evitar los tóxicos (Integral, 2025), sosté que la regulació avança dècades per darrere de l'evidència científica i ofereix un seguit de recomanacions pràctiques per reduir una exposició quotidiana a aquestes substàncies que considera, en bona part, evitable.
Quan la contaminació acaba al plat
Quan pensem en contaminació, molt probablement ens venen al cap imatges de tubs d’escapament, xemeneies de fàbriques escopint fums al cel o platges a vessar de deixalles de plàstic. No se’ns acut que hi ha part de la contaminació causada per l’ésser humà que acaba viatjant fins a la nostra taula. I, tanmateix, ens la mengem cada dia i, a la llarga, pot acabar minant la nostra salut.
La Lliga en directe: Sevilla - Barça