18/03/1971 
Noticias
"El reclutament ideològic de l'ICE és una recepta per al desastre"
Quan John Sandweg dirigia l'ICE sota la presidència de Barack Obama, les sigles del cos d'immigració no eren tan conegudes. Els agents tampoc vestien passamuntanyes. Ara, sota la presidència de Donald Trump, els agents s'han convertit en una figura omnipresent tant als carrers del país com a l'imaginari de la societat estatunidenca. La brutalitat parapolicial aplicada a Minneapolis ha tocat sostre amb l'assassinat de dos ciutadans i ha posat en dubte que realment el principal objectiu de l'ICE sigui el control migratori. "Òbviament, no van enviar aquesta gran quantitat d'agents del DHS [el departament de Seguretat Nacional] a Minneapolis només per una operació d'immigració. És evident que també estaven enviant un missatge a la societat", explica Sandweg des d'Arizona en una trucada amb l'ARA.
El dilema del PP: com frenar Vox?
Al congrés que el PP va celebrar tot just el passat juliol, Alberto Nuñez Feijóo va fer una crida al conjunt de la dreta a tancar files darrere seu per conquerir la Moncloa. Des del centre moderat a l’extrema dreta, però tots al voltant d’una força política, els populars, per fer fora Pedro Sánchez. Ara bé, mig any després d’aquell conclave, el PP es veu abocat a matisar el discurs, ja que el cicle d’eleccions encadenades que ell mateix ha ideat ha evidenciat que no poden tocar poder sense Vox. En aquest sentit, les eleccions aragoneses de diumenge passat, on el PP va perdre dos escons, han obert una reflexió a Génova sobre quina ha de ser la seva relació amb l’extrema dreta. Una anàlisi que estarà condicionada per com avancen les negociacions a les autonomies i que va iniciar-se a la junta directiva que va presidir Feijóo dilluns a Madrid, en la qual va demanar "responsabilitat" a Vox. Aquest divendres, en la presentació de la seva candidatura a Castella i Lleó, Alfonso Martínez Mañu
Putin declara la guerra a Telegram i indigna els seus soldats
Vladímir Putin feia temps que tenia Telegram entre cella i cella, però no ha estat fins aquesta setmana que li ha declarat formalment la guerra. Les autoritats russes han alentit tant l’aplicació que gairebé no funciona per als més de 60 milions d’usuaris que té al país. El Kremlin acusa el seu fundador, Pàvel Dúrov, de saltar-se la llei, però ell assegura que el veritable objectiu del govern rus és empènyer els ciutadans cap a un servei de missatgeria nacional de nova creació i supervisat pels serveis secrets. La jugada no només ha generat malestar al carrer, sinó també a l’exèrcit, on molts soldats s’han queixat que la plataforma és vital per a les comunicacions al front i per a la defensa antidrons.
El que l’‘Abc’ arriba a fer per no dir “extrema dreta”
Ja intuíem que determinada premsa ha convertit en anatema el sintagma “extrema dreta” a l’hora de definir els populismes autoritaris que assolen Europa perquè això empeny a assumir que també a Espanya es produeix aquest fenomen incòmode però matemàticament imprescindible a l’hora de plantejar una alternativa de govern a Sánchez i els seus socis. Però el corresponsal a París d’Abc Juan Pedro Quiñonero ha evidenciat fins a quin punt estan disposats a mantenir aquest joc del Tabú i aparentment ho ha pagat amb la seva feina. Degà de la premsa europea a la capital francesa, on va arribar la tardor del 1983, ha escrit recentment el llibre De la Europa de las libertades a la Europa de las extremas derechas. Quan va demanar al director del seu diari que li presentés el volum, van començar els problemes. Declina fer-ho. I una setmana després, segons relata, es troba en un dinar on se li explica que el director havia demanat a la secció d’Internacional que evitin tant com puguin el terme extrem
John F. Kennedy Jr., entre la nostàlgia i el plaer culpable
Hi ha sèries a les quals és inevitable abandonar-se amb certa autoindulgència i una mica de vergonya. Disney+ n’acaba d’estrenar una en què els espectadors que superin els 45 anys corren el perill de caure de quatre potes. És Love story: John F. Kennedy Jr. & Carolyn Bessette, la història d’amor d’una de les parelles icòniques dels anys noranta, que va morir en un accident d’avioneta quan volava a Martha’s Vineyard el 1999. La tragèdia va contribuir a incrementar l’infortuni que sempre ha planat sobre la família Kennedy. La seva mort sobtada tenia tots els ingredients per convertir-se en llegenda mediàtica: guapos, joves, rics, estilosos i aparentment feliços en una vida de luxe desenfadat a Nova York. El glamur d’una parella que semblava perfecta va deixar un rastre de nostàlgia i curiositat que el productor Ryan Murphy ha aprofitat per convertir en una sèrie de nou capítols. Arrenca amb una escena de tensió entre la parella protagonista just abans d’alçar el vol amb l’avi