01/11/1970 
Noticias
El col·leccionista del Girona: "Millor no saber quants diners m'ha costat, tot plegat"
"Sincerament, millor no saber quants diners m'ha costat, tot plegat", explica, entre rialles, Albert Martínez, que després d'un munt d'anys de recerca, té una col·lecció envejable d'articles del Girona. Entre ells, totes les primeres equipacions de la història del club gironí. "N’hi ha 55", diu. "Dels primers quaranta anys, només quatre, perquè en feien servir una cada dècada; i més endavant, una valia per dues temporades". Ha navegat entre antiquaris, venedors, jugadors de tots els temps i les seves famílies per fer-ho possible. Cada vegada que ha trobat una relíquia, abans de fer el pagament corresponent, trucava a en Jota, l'encarregat de material fins al desembre passat, per confirmar que no l’enredaven. "Costa, perquè el club no en va posar a la venda fins al curs 2005/06", admet.
Barbate, un "diamant en brut" amb militars i sense pescadors
L'antic moll al riu Barbate és un cementiri de fustes macerades pel temps. Les barcasses enfonsades sota l'aigua verdosa contrasten amb les façanes blanques de les cases reclamant una capa de pintura. L'asfalt està ple de solcs i esquerdes. A Barbate no hi ha transport públic. El teatre està en ruïnes. Els parcs, abandonats. Les instal·lacions esportives s'inunden quan plou. "Tenim un retard endèmic de 15 o 20 anys", assumeix l'alcalde del municipi, Miguel Molina.
Liza Minnelli dispara contra tothom a les seves memòries: Lady Gaga, els seus marits i les seves addicions queden al descobert
Vista en perspectiva, la cerimònia dels Oscars del 2022 la podem qualificar com una font de safareig de calibre monumental. Perquè, tal com acabem de saber, la mateixa vetllada que va convertir-se en tràgicament històrica perquè Will Smith va pujar a l'escenari a pegar-li una bufetada a Chris Rock perquè havia fet un acudit sobre la seva esposa, Jada Pinkett, es va coure una traïció ni més ni menys que a Liza Minnelli. Tal com ens ha explicat l'artista en les seves memòries, que ha titulat molt hàbilment Kids, wait till you hear this! –"Nens, espereu a sentir això!", en català–, la darrera musa històrica de Hollywood no guarda un bon record d'aquella nit, en la qual l'Acadèmia l'havia invitat a donar l'Oscar més preuat de la nit, el de millor pel·lícula, cosa que va fer al costat ni més ni menys que de Lady Gaga.
La guerra dels ‘quatre fantàstics’ de Vox contra Abascal
L'expulsió de Javier Ortega Smith va ser el detonant que ha permès als crítics de Vox encendre el foc contra la direcció. El toc de gràcia definitiu va ser el 18 de febrer, quan el partit va fer fora l'exdirigent madrileny, qui, aquest cop sí, ha decidit anar a la guerra que va evitar durant el congrés del gener del 2024. Va seguir aquesta rebel·lió el líder murcià, José Ángel Antelo, després que la direcció li oferís ser candidat autonòmic amb la condició que deixés la presidència provincial, cosa que no va acceptar i va ser expulsat del grup amb un expedient per ser fulminat. S'hi va sumar l'exportaveu de Vox Iván Espinosa de los Monteros –que va plegar l'agost del 2023 i ja va llançar una fundació per influir el setembre passat–, que va activar la convocatòria d'un congrés extraordinari. I encara s'hi ha afegit la dimissió de l'exvicepresident castellanolleonès Juan García-Gallardo, que va plegar el febrer de l'any passat. Un seguit de moviments que evidencien l'ofensiva dels cr
Endesa, ¿més italiana que mai?
Quan José Bogas va ser nomenat conseller delegat d'Endesa l'any 2014 tenia una missió: dissenyar un nou pla industrial i d'inversió a Espanya, un mercat que coneixia de primera mà perquè fins aleshores era director general del negoci a l'Estat i a Portugal. Bogas entomava el càrrec amb una Endesa ja en mans de la italiana Enel, que avui controla el 70% del capital social. I ho feia, precisament, després que a l'energètica li quedessin pocs actius més enllà dels de la península Ibèrica: Enel acabava de fer-se amb la seva activitat a l'Amèrica Llatina, cosa es va llegir com un primer pas per aprimar Endesa.