23/02/1970 
Noticias
"Cauran bombes per tot arreu": el discurs inusual de Trump per anunciar l'atac contra l'Iran
En un discurs poc habitual -sense improvisació, cenyint-se completament al text que tenia preparat-, Donald Trump ha anunciat aquesta matinada de dissabte l'atac contra l'Iran. El president, que ha comparegut amb una gorra gris amb les lletres USA i envoltat de banderes nord-americanes, ha justificat l'operació com a necessària per a la seguretat dels Estats Units i de l'Orient Mitjà i, al final del discurs, de vuit minuts, s'ha dirigit directament al poble iranià, a qui ha demanat que se sublevi contra el règim dels aiatol·làs.
Vam fer el primer petó fa uns 21 milions d'anys
De què serveixen els petons? Quina funció biològica pot tenir un morreig? O és una funció evolutiva? Són preguntes que és poc probable que et passin pel cap mentre veus Burt Lancaster i Deborah Kerr sobre la sorra de la platja en la mítica escena de D'aquí a l'eternitat. Però és la pregunta que es van fer uns científics d'Oxford, i que els ha portat a investigar l'historial petonejador d'algunes espècies animals, especialment els primats.
"L'amor, més que un refugi, a vegades és un camp de batalla"
Guanyadora del premi Ramon Llull per la novel·la La segona vida de Ginebra Vern (Columna), la periodista Agnès Marquès s'endinsa en una història d'amor, venjança i –l'ofici hi obliga– reflexió sobre el que poden amagar els relats massa simples i llaminers. En aquesta entrevista, s'endinsa en la seva novel·la i repassa també una molt prolífica trajectòria professional.
Joel Joan supera el gran repte
Joel Joan plorava. Plorava en saludar. Unes llàgrimes provocades no sabem si pel monòleg final de Sònia sobre la inabastable resiliència i la fe en l’altra vida o bé per l’alliberament emocional que va sentir després d’una hora i mitja de viatge amb els vuit personatges de L’oncle Vània de Txékhov.
Frenar l'especulació: menys grans tenidors millorarà la situació de l'habitatge?
L'aval jurídic d'un grup d'experts a la prohibició de les compres especulatives d'habitatge va desencallar la setmana passada l'acord dels pressupostos del 2026 entre el Govern i Comuns. L'objectiu de la mesura és fer l'habitatge més accessible intervenint la demanda, amb la premissa que si es limita la compra a empreses i grans tenidors, hi haurà menys competència. La fórmula per aplicar-la és una reforma de la llei d'urbanisme que deixaria en mans dels ajuntaments la decisió de limitar els usos a què un comprador o una persona que acaba d'heretar un pis pot destinar-lo. Ara, PSC i Comuns hauran de buscar aliances parlamentàries per tirar-la endavant. Però, més enllà dels dubtes jurídics sobre la llei, emergeix el debat de si aconseguirà incidir en el funcionament del mercat a favor dels petits propietaris o, directament, dels qui encara no ho són.