14/01/1970 
Noticias
Suècia combina el bastó i la pastanaga per expulsar refugiats: els ofereix més de 30.000 euros per marxar
Suècia va guanyar-se durant anys la reputació de ser un dels països més generosos del món amb els refugiats. Primer van ser els xilens que fugien del règim d'Augusto Pinochet; després, els refugiats de la guerra dels Balcans, i fa deu anys, els sirians que escapaven de la guerra civil i la dictadura de Bashar al-Assad. Durant el 2015, el país escandinau va rebre uns 163.000 sol·licitants d'asil; només Alemanya en va acollir més. Ara, aquesta política de portes obertes ha quedat totalment enterrada, sobretot des que l'actual govern conservador va assolir el poder el 2022 amb la crossa necessària del partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia.
"Ningú s'imagina el nostre patiment": dues dones migrants relaten les seves pors i esperances
Delores Ohemaa Nketiah i Bintou Camara es van conèixer als cursos de català i de cultura catalana que formen part del procés d'arrelament social per a persones estrangeres que volen regularitzar la seva situació administrativa a l'Estat. Es tracta d'un camí llarg i costós, ja que obliga les persones no comunitàries a viure els dos primers anys sense papers –en situació d'irregularitat–, sobrevivint com poden i on poden. Només passat aquest temps poden optar a regularitzar-se, sempre que disposin d'un precontracte laboral o iniciïn estudis reglats. És en aquest punt del procés on es troben bloquejades aquestes dues dones, que van emigrar en solitari i han hagut d'afrontar les dificultats afegides de ser dones migrants: els riscos durant la ruta i les vulnerabilitats al país de destinació.
Per què Iberdrola aposta pels Estats Units tot i el pols de Trump a les renovables?
Iberdrola, l'elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán, s'ha posat entre cella i cella créixer als Estats Units. És, de fet, un dels seus mercats estratègics juntament amb el Regne Unit ara que aspira a ser reconeguda com una empresa "global espanyola". Una aposta que pot sorprendre si es té en compte la política energètica de Donald Trump i el negoci sobre el qual l'elèctrica sempre ha tret pit: mentre que el mandat del primer està marcat pel pols contra les renovables i el desmantellament de la política climàtica, per a la companyia, aquestes tecnologies –l'eòlica en particular en el cas nord-americà– són un dels pilars del seu negoci. Aleshores, per què Sánchez Galán continua mirant a l'altre costat de l'Atlàntic? Una de les claus està en el negoci de les xarxes elèctriques de transport i distribució, desconegut per al públic en general, però no per a l'empresa. Aquesta activitat suposa un gruix dels seus ingressos i inversions al país nord-americà. De fet, és el 80% d
"Era una nena de 10 anys i volia jugar contra homes gegants"
Ara fa menys de dos anys, Clàudia Peña (Barcelona, 2004) va decidir fer un pas endavant i va posar-se en contacte amb diferents clubs de la lliga anglesa de rugbi femení per veure si la fitxaven. Dit i fet. La Clàudia no és d'aquelles persones que es queda quieta esperant. Sempre mira cap endavant i així va aconseguir que la fitxés un dels equips més històrics, l'Harlequins, en el qual aquest any aspira a guanyar la millor lliga del món. Peña atén l'ARA des de Londres, a Anglaterra, allà on fa poc va jugar el Mundial amb la selecció espanyola, just després de ser escollida millor jugadora estatal de l'any.
Mor Brigitte Bardot, icona sexual del cinema
Brigitte Bardot, l’actriu i cantant francesa que va ser la gran icona sexual europea posterior a la Segona Guerra Mundial, ha mort als 91 anys, segons ha confirmat la seva fundació. Estava ingressada a l'Hospital de Toulon des de novembre, a causa d'una insuficiència respiratòria. Bardot va ser un dels grans fenòmens de masses de la seva època i es va convertir en l’encarnació de la dona francesa moderna, adoptada fins i tot com a símbol de França i d’una nova feminitat sexualment emancipada. La pel·lícula I Déu creà la dona, dirigida pel seu primer marit, Roger Vadim, la va convertir el 1956 en una estrella mundial. L'actriu, a més, també va destacar en papers més profunds i complexos com el del thriller La veritat (1960), d'Henri-Georges Clouzot; la comèdia Viva Maria (1965), de Louis Malle, i l’obra mestra de Jean-Luc Godard, El menyspreu (1963).