09/08/1969 
Noticias
"En la història del suïcidi del meu pare no hi ha cap morbo ni tragèdia"
"Puc tornar a viure amb tu els anys que no vam compartir?", es demana el narrador de Relíquia, tercer llibre que Pol Guasch (Tarragona, 1997) publica a Anagrama. Per primera vegada en la seva trajectòria, narrador i autor coincideixen, i és el mateix Pol qui planteja aquesta pregunta, adreçada al seu pare. Relíquia comença amb l'impacte del seu suïcidi, el 13 de gener del 2013, quan només tenia 44 anys, i a partir d'aquí és el fill qui prova de comprendre una acció que va marcar un abans i un després en la seva família. És la primera vegada que l'autor de Napalm al cor (Anagrama, 2021) i Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama, 2024) aborda públicament un assumpte privat tan complex i delicat, però se'n surt gràcies al poder transformador que a vegades té la bona literatura.
Com fer passar una bona estona al lector sense ser pueril ni banal
Hi ha llibres que, sense ser puerils ni banals, semblen fets ben bé per fer passar una bona estona al lector. El Llibre d’esbossos (del cavaller Geoffrey Crayon), del diplomàtic i escriptor nord-americà Washington Irving (1783-1859), és un cas paradigmàtic d’aquest fenomen. El volum, publicat per Adesiara, el formen una sèrie de narracions, entre les quals la cèlebre "Llegenda de Sleepy Hollow", la llegenda del genet sense cap. Aquesta història, juntament amb "Rip Van Winkle", són una mostra de la influència cultural dels primers colonitzadors holandesos —i danesos i alemanys— de la zona de Nova York. Els contes aplegats aquí són una mostra del primer romanticisme nord-americà, que inspirarà autors llargament coneguts i traduïts, com ara Edgar Allan Poe, però també s’emparenta amb el transcendentalisme, el corrent de pensament que relliga la divinitat amb el curs de la naturalesa i que creu en una bondat inherent en l’ésser humà. Si bé no podem situar Irving dins d’una escola de
El dòlar resisteix (de moment) el primer any de Trump
El primer any del retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha ocasionat una pèrdua de valor notable del dòlar i un increment dels interessos del deute nord-americà, però en cap cas es pot considerar una caiguda sense precedents. Malgrat les amenaces de Washington als aliats més propers dels EUA –com ara Dinamarca–; la guerra comercial; les intervencions militars a Veneçuela i l'Iran, i els atacs a la independència de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels EUA), el bitllet verd ha fet valer la seva posició dominant com a divisa refugi per mantenir la fortalesa.
Sumar ha fracassat?
Fa temps que l'esquerra del PSOE ha engegat una operació de renovació. Sumar, el moviment ciutadà que Yolanda Díaz va impulsar l'abril del 2023, va convertir-se precipitadament en una coalició electoral de cara al 23-J per aixoplugar progressistes d'arreu de l'Estat. Però gairebé tres anys després ha perdut l'empenta que tenia en un inici. Des de la unitat d'aquell moment, la galàxia de Sumar ha patit un divorci irreconduïble amb Podem; la deserció de part de Compromís; tres desfetes electorals a Galícia, al País Basc i a les europees, i ha desprès una polifonia en temes cabdals sense aconseguir la seducció que buscava. Ara bé, les esquerres no tiren la tovallola i s'han conjurat per reflotar-se. Des de fa mesos, amb especial èmfasi en les últimes setmanes, Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i Comuns –els quatre partits amb presència al consell de ministres– estan mantenint converses per fer una actualització global necessària a l'aliança de cara a les futures eleccions general
L'humorista llatí que reivindica els immigrants en l'Amèrica de Trump
És fill de mare cubana i pare dominicà i, des de fa uns mesos, s'ha convertit en un dels noms de moda de la comèdia nord-americana. Marcello Hernández, nascut l'any 1997 a Miami, acaba d'estrenar a Netflix el seu primer especial de comèdia, American boy, un monòleg en què ironitza sobre les singularitats d'haver crescut en una família llatina i en què també fa broma sobre el caldo de cultiu racista que es viu als Estats Units. En el monòleg no es menciona en cap moment Donald Trump, però no cal: molts dels seus gags disparen contra idees xenòfobes que el president del país s'ha encarregat de difondre i reforçar.