07/03/1969 
Noticias
Trump vol augmentar un 40% la despesa militar dels EUA en plena guerra contra l'Iran
Després de dirigir-se a la nació per demanar més temps i paciència per acabar la guerra contra l'Iran, Donald Trump ara mira al Congrés per demanar més diners. La Casa Blanca ha presentat aquest divendres un pressupost per gastar en Defensa 1,5 bilions de dòlars el 2027. Si s'aprova, es tractaria de la partida més alta de la història moderna, amb un augment del 40% respecte als comptes d'aquest any. Tot i que el paquet no està directament vinculat amb el conflicte a l'Orient Mitjà, coincideix amb el primer mes de guerra. Es calcula que només les primeres 100 hores de guerra –que va començar el 28 de febrer– Washington havia gastat un mínim de 3.700 milions de dòlars, uns 891,4 milions de dòlars diaris.
"Una de les pitjors coses que ens pot passar és ser una societat decebuda"
Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) va publicar fa uns mesos Quan el cel es tornà negre, una cançó contra la gestió de la dana de l'octubre del 2024 al País Valencià, i en suport de les víctimes i la solidaritat veïnal. També l'ha inclòs a Tot el que hem guanyat perdent (Propaganda pel Fet, 2026), un àlbum d'himnes domèstics, cançó d'autor amb textures electròniques i una mirada resistent i, malgrat tot, esperançada.
Entre l'oblit i la persistència: com el cervell decideix què val la pena recordar
A cada instant, el nostre cervell rep una allau d’estímuls. Imatges, sons, sensacions corporals, emocions i pensaments fugaços envaeixen constantment la nostra ment. La majoria s’esvaeixen sense deixar rastre, mentre altres queden gravats amb una persistència sorprenent, fins al punt d’acompanyar-nos tota la vida. Per què recordem amb tanta claredat una conversa aparentment banal i, en canvi, oblidem fets que poden semblar importants?
Per què una 'start-up' ensenya a les neurones a jugar al 'Doom'?
Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.
Per què Irene Montero vol fer un acte amb Gabriel Rufián?
En l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de juny passat va ser quan Gabriel Rufián va aparèixer per primera vegada com un dels noms que els espanyols valoraven com a candidat a la presidència de l'Estat. El percentatge era baixíssim, d'un 0,6%, però el que era significatiu era que un dirigent d'ERC, en concret el portaveu del partit al Congrés, aparegués a les travesses. El fenomen Rufián ha anat creixent amb el pas dels mesos –en l'enquesta d'aquest mes de març el percentatge havia crescut fins al 5,8%–, esperonat per la seva campanya a favor d'un front d'esquerres. Tots els partits sobiranistes d'esquerres, començant pel seu, ERC, li van girar l'esquena i la sensació era que Rufián remava a contracorrent, tot i que ell no es cansa de dir que el que defensa és el que sent al carrer i el que a l'esquerra sempre se li ha criticat: la manca d'unitat. I especialment en un moment d'auge de la dreta i l'extrema dreta. Sumar va saludar la proposta de Rufián, però va conv