20/01/1969 
Noticias
La UE i l'Índia tanquen "l'acord comercial més gran de la història"
La Unió Europea es troba cada vegada més sola. La invasió russa a Ucraïna va tallar en sec les relacions amb Moscou, la Xina suposa una amenaça creixent per a la indústria comunitària i els Estats Units cada vegada s'allunyen més dels interessos europeus, tant en el camp militar com en el comercial. En aquest context, el bloc europeu busca nous aliats i ha tancat un pacte comercial amb l'Índia, el país més poblat del món. "És la mare de tots els acords", l'ha qualificat en més d'una ocasió la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
L'aprenent d'una merceria que va bastir una multinacional de la moda
Al passeig de Gràcia de Barcelona, a la confluència amb el carrer d’Aragó, hi ha un dels edificis més visibles de la zona. Va ser construït l’any 1930 per l’arquitecte Joan Padró Fornaguera per convertir-se en la seu central de la puixant empresa química Anònima Cros. Molts anys després, quan aquesta empresa va canviar de seu, per l’edifici van passar diversos llogaters, com el Fashion Café –un local de restauració impulsat per diverses top models del moment– i l’empresa de telecomunicacions Amena –filial de telefonia mòbil de Retevisión– fins que el 2001 s’hi va instal·lar la multinacional de la moda Burberry. Malgrat que durant una època determinada la propietat de la subsidiària espanyola d’aquesta firma va estar en mans d’accionistes catalans, la família Mora, no es pot obviar que la figura clau de l’empresa va ser el seu fundador, el britànic Thomas Burberry.
"Encara hi ha certs estereotips sobre l'Ebre, com si fóssim exòtics per a certa part del país"
El batec de l’Ebre ressona en la música del duo Terrae. Hi ha el batec patrimonial de jotes, fandangos i cants de batre, i el batec del present de les textures electròniques. Hi ha històries transmeses pel corrent de la tradició oral i ràbies diverses connectades a injustícies i abandonaments. En aquest projecte nascut a Flix no hi falta l'alegria, ni el ball, ni les ganes de compartir. En parlen els responsables, Andreu Peral (Tarragona, 1986) i Genís Bagés (Lleida, 1987), autors de l'àlbum Nostre gra (Microscopi, 2025), un dels millors de l'any passat segons l'ARA.
L'ube, el tubercle porpra viral que fa anar de corcoll les Filipines
A la ciutat de Nova York, la gent fa cua davant d'una pastisseria abans que obri per comprar un dònut amb un glacejat porpra sorprenent. A París, un grup de persones beuen uns cafès porpres amb un aroma suau de fruits secs. A Melbourne, Austràlia, un to porpra i una dolçor suau als panets de pasqua.
"Molts veïns de Minneapolis estan amagant famílies migrants malgrat el risc"
La violència de la policia migratòria dels Estats Units (ICE, per les sigles en anglès), convertida de facto en el cos paramilitar de Donald Trump, ha caigut sobre Minneapolis com un miasma. Ho impregna tot: cada carrer, cada casa, cada botiga, cada racó de la vida dels veïns. Igual que el fred que s'ha desplomat fins als vint graus sota zero i mossega qualsevol tros de pell sense tapar, el terror s'esmuny dins la quotidianitat dels ciutadans. "És impossible ignorar-ho. No puc sortir de casa sense veure alguna cosa relacionada amb les batudes", diu en una trucada a l'ARA la Sarah (nom fictici per raons de seguretat), una de les veïnes de la ciutat. La dona explica que, des que va començar l'operació Metro Surge al desembre, s'ha fet habitual veure vehicles sense retolar voltant pel barri. Són agents antiimmigració que van a la caça de gent. "És literalment això: van circulant en cotxe buscant persones amb la pell fosca, i després les encerclen i les segresten".