31/12/1967 
Noticias
És l'inici de la resurrecció demòcrata? El partit ja pensa en les presidencials
Un vot de càstig que també és un vot de confiança. El tsunami blau a les eleccions de mig mandat s'ha originat pel terratrèmol de la desfeta republicana, arran de la decepció generalitzada per les promeses incomplertes de Donald Trump. La victòria dels demòcrates a les dues cambres del Congrés és el pèndul desplaçant-se cap a l'altre costat, però sobre el mateix eix: el desig de canvi en un país on cada cop més estatunidencs veuen com perden poder adquisitiu. No és casualitat que els grans temes que hagin marcat la campanya d'aquestes mid-term siguin el cost de vida i la corrupció. I per sota d'aquesta superfície, un fort sentiment antiestablishment.
Feijóo demana a Sánchez que dimiteixi després de la renúncia de Puente
La renúncia aquest dimarts per sorpresa del ministre Óscar Puente, una setmana després de la tragèdia ferroviària d'Urda, ha estat l'enèsim sacseig de la precampanya de les eleccions generals. El titular de Transports va plegar després de donar explicacions al Congrés, tal com demanaven tots els partits menys el PSOE i EH Bildu, i també va renunciar a formar part de les llistes del 29 de novembre per intentar protegir la difícil campanya socialista. Però el PP no en té prou i hi veu una nova oportunitat per desgastar Pedro Sánchez. Fonts del partit ja demanaven en les últimes hores "responsabilitats al màxim nivell", i aquest dimecres el mateix Alberto Núñez Feijóo ha demanat al president espanyol que s'"apliqui" l'exemple de Puente i dimiteixi.
L'expedició gironina que va fer història al tercer cim més alt del món
El 24 d’octubre del 1986, l’alpinista català Pep Permanyer, nascut a Sant Hilari Sacalm, va culminar l’ascens al cim del Kanchenjunga, a l’Himàlaia, la tercera muntanya més alta del món, després de l’Everest i el K2, amb una altitud de 8.586 metres. Permanyer es va convertir en el primer alpinista català (i de tot l'Estat espanyol) a coronar-la. També va ser el primer gironí a conquerir un cim de més de 8.000 metres. L'alpinista formava part d'una expedició pionera de 9 membres, que va sortir de Girona i va durar aproximadament tres mesos i mig.
Assassinat de Trump a la Cinquena Avinguda
Era el 2016, no eren temps tan extraordinaris al món –potser s'estaven gestant llavors– i un Donald Trump candidat se sentia invencible: "Podria plantar-me al mig de la Cinquena Avinguda i disparar a algú i no perdria ni un sol votant, d'acord?" Trump parlava més seriosament del que molts pensàvem. I la història des de llavors la coneixem de sobres: victòria contundent el 2016, derrota el 2020 però amb un assalt contundent, massiu i devot al Capitoli, i victòria encara més contundent el 2024. Havent-se autoproclamat elegit dels Déus, supervivent persistent d'atemptats, que el Partit Republicà hagués mutat al Partit Trumpista era només un detall d'aquest procés d'egocentrisme polític que s'ha viscut als Estats Units.
Bar Agustín, el caliu d'una llar que ha acabat sent refugi i resistència
Avui fem parada en una cantonada del carrer Ferlandina amb carrer de Sant Vicenç de Barcelona. Un racó de món que ens recorda la ciutat que solia ser. I que sempre serà mentre els llocs com el Bar Agustín segueixin apujant la persiana cada dia. És un espai per esmorzar o dinar, per conversar amb el del costat, per fer barri, per assabentar-te del que ha passat a la que porta l’estanc, per comentar les notícies, per discutir de futbol, per beure en porró i per barrejar-se amb gent que no és del teu cercle. L’obre cada dia el Carles Tarrasón Monte, el fill de l’Agustí, que hi ha treballat des de sempre. A quina hora obre? “Depèn de la cua que hi ha al forn per comprar pa”, em diu. Aquí les coses no són rígides, però aproximadament a les 7.30 el Carles comença a servir la seva comunitat amb un sentit de l’humor molt fi i una bonhomia que se li veu des de quilòmetres. El Carles té la característica de fer sentir a tothom amic de sempre, encara que hagis arribat al seu bar tot just fa c