12/05/1964 
Noticias
"Flick està bastant més a prop de la tradició del Barça que Xavi"
El futbol no es cansa de demostrar que és política, economia i problemes socials, i que és capaç de canviar l'estat d'ànim d'una determinada societat. Per bé i per mal. Malgrat això, encara hi ha molts individus que acostumen a mirar amb superioritat moral els seguidors d'aquest esport, que ho redueixen a 22 homes o dones corrent darrere d'una pilota i a l'expressió de "pa i circ". Aquesta altra part també és certa, però només és una aresta de la complexitat d'un joc que, per exemple, té forts lligams amb la filosofia. L'exatleta olímpic Martí Perarnau (Barcelona, 1955), especialista en l'anàlisi del futbol des de tots els seus vessants, ho argumenta en el llibre El fútbol y su filosofía (Roca Editorial).
Més calor, més risc de part prematur: així afecta les embarassades la crisi climàtica
La crisi climàtica té un impacte directe en la salut de les persones: la incidència de malalties augmenta, la propagació de virus s'accelera i hi ha més mortalitat evitable que s'associa a les altes temperatures. Ara un informe de Climate Central –una organització d'origen estatunidenc de comunicació i recerca sobre el canvi climàtic– avisa que la calor extrema també és una amenaça directa per a la salut materna, ja que incrementa el risc de patir un part prematur. Segons aquesta anàlisi, a Barcelona entre el 2020 i el 2024 hi ha hagut una mitjana de 28 dies addicionals de calor de risc durant l'embaràs cada any. Això vol dir que, per culpa dels efectes de l'emergència climàtica, els dies de calor extrema que posen en risc la salut de les gestants han augmentat un 68% a la capital catalana.
On és Melania? Una pregunta delicada a la Casa Blanca
Els llums segueixen apagats i les persianes, abaixades. A mesura que passen les setmanes a la Casa Blanca, el racó de la residència on històricament han viscut les primeres dames segueix a les fosques, perquè aquesta primera dama en realitat no viu a Washington. Melania Trump desapareix durant setmanes, i es refugia a la Torre Trump de Manhattan o a Florida, on pot passar desapercebuda a Mar-a-Lago. Els funcionaris del govern asseguren que és a la Casa Blanca més sovint del que la gent es pensa, però quant de temps hi passa exactament no volen (o potser no poden) dir-ho amb certesa. És com tenir Greta Garbo de primera dama.
I si Nora Ephron hagués sigut francesa?
Les referències literàries que abunden a l'opera prima de la cineasta francesa Laura Piani poden arribar a despistar, però de seguida s'intueix en ella una influència que va més enllà de les novel·les de Jane Austen: les comèdies romàntiques de Nora Ephron. L'escena inicial, en què una llibretera lletraferida i romàntica encarnada per Camille Rutherford executa un ball tant maldestre com encantador entre les abarrotades prestatgeries de la llibreria on treballa, permet connectar la protagonista amb el característic arquetip femení que, en els films de Ephron, va encarnar Meg Ryan: dones joves somiadores, immadures i una mica excèntriques que no acaben d'encaixar en l'època que els toca viure.
La ciència a l’abast del poble (1870)
Del polític, periodista i científic Pere Aldavert i Martorell (Barcelona, 1850-1932) en el primer número de La Gramalla (14/21-V-1870) setmanari de literatura, ciències i art aparegut tal dia com avui de fa 155 anys. Text prenormatiu. Pere Aldavert, doctor en ciències, es va ocupar de la divulgació científica des de l’inici d’aquell periòdic en una secció articulada com una successió de notes breus redactades a la manera d’un consultori periodístic en to pedagògic a partir dels coneixements científics de fa un segle i mig. Tant a La Gramalla com a la revista La Renaixença, que va fundar un any després, Aldavert palesava un propòsit de catalanitzar-ho tot, esperonat per Àngel Guimerà, el seu amic íntim i col·laborador en iniciatives de premsa i patriòtiques.