10/04/1961 
Noticias
Diversos artistes renuncien a tocar a festivals amb vincles un fons d'inversió proisraelià
Artistes com Nexus (B4mba & Mooki6), Rami Abadir, Juliana Huxtable, Kebra i Animistic Beliefs, entre d'altres, han cancel·lat les actuacions al festival Sónar. La Élite ha renunciat a participar en el Festival Internacional de Benicàssim. Fermin Muguruza, Reincidentes, Non Serviun, Kaotiko, Los de Marras, Kaos Urbano, Sínkope, No Konforme, Sons Of Aguirre, Ill Pequeño i Ergo Pro han anunciat que no actuaran al Viña Rock. Són festivals la propietat majoritària dels quals és de Superstruct Entertainment, una companyia que l'any passat va ser adquirida per Kohlberg Kravis Roberts (KKR), un fons d'inversió nord-americà amb lligams amb empreses israelianes de ciberseguretat.
Almenys 52 criatures mortes de fam a Gaza: "No queda ni un tros de pa"
Samira K. només pot veure amb impotència com el seu fill Karim, de 3 anys, es consumeix a la tenda on es refugien en el centre de la Franja de Gaza. Gairebé no té res de menjar per donar-li, perquè fa onze setmanes, des del 2 de març, que Israel bloqueja l’entrada d’aliments. “Vaig anar a la clínica a buscar-li suplements nutricionals, però no els tolera. Plora tota l’estona, em demana ous”, explica en un missatge de WhatsApp a l’ARA. Als mercats no hi queda pràcticament res “ni carn, ni pollastre, ni fruites, ni verdures i el poc que es pot trobar és caríssim”. Si té la sort de trobar una mica d’arròs o de pasta –la farina fa temps que s’ha esgotat– l'hi dona al petit. Ella diu que se sent esgotada i que sempre està marejada. Tots els organismes internacionals amb presència al territori diuen que se’ls han acabat les reserves als magatzems i han llançat la veu d’alarma: Israel utilitza la fam com a arma de guerra.
Una investigació hitchcockiana de la identitat
No és la primera vegada que Víctor Garcia Tur (Barcelona, 1981) treballa amb materials hitchcockians. A Els ocells (2015), la seva primera novel·la, ja va fer variacions a partir de la pel·lícula homònima del cineasta anglès, basada en el conte de Daphne du Maurier. En va agafar alguns motius argumentals, una part de la galeria de personatges, l’atmosfera general i la càrrega simbòlica, i en va fer una obra pròpia que, amb l’original, tant hi tenia punts en comú (un canvi inexplicable en l’entorn natural provoca angoixes i tensions en el panorama humà) com divergències especulars (Hitchcock feia que hi hagués ocells pertot i Garcia Tur fa que no n’hi hagi enlloc). El mèrit de la novel·la és que era capaç de jugar amb la matèria primera sense subalternitzar-s’hi. Hitchcock era el punt de partida, un referent, no un ídol a qui emular o simplement homenatjar.
La història de la foto impossible explicada per qui la va organitzar
Vaig trigar disset anys a saber que el 31 d'octubre del 2007 seria un dels dies més increïbles de la meva vida. Aquell dimecres, després de l’entrenament del primer equip del FC Barcelona, el fotoperiodista Joan Monfort i jo esperàvem Leo Messi en un vestidor de l’antic Camp Nou. Hi vam anar per fer una fotografia del Déu amb un bebè que il·lustraria el mes de gener d’un calendari solidari que ens vam inventar al diari Sport. L’objectiu era donar visibilitat a la impagable feina que fan Unicef i el Casal d’Infants del Raval, i qui millor que Messi, Ronaldinho, Henry, Puyol, Xavi, Iniesta i companyia per fer-ho.
"La globalització ha creat les desigualtats que ens han portat figures com Trump"
Michael Sandel (Minneapolis, 1953) és un dels acadèmics més reputats en l'estudi de les desigualtats econòmiques, les seves arrels i les conseqüències socials, culturals i polítiques que tenen. De discurs pausat en el to, però contundent en els arguments, Sandel atén l'Empreses a l'Hotel Casa Fuster de Barcelona per parlar d'Igualtat, què significa i per què importa (Edicions 62, traduït al català per Imma Estany), un llibre que plasma sobre el paper una conversa entre ell i l'economista francès Thomas Piketty –un altre dels referents mundials en l'estudi de la igualtat–, en la qual reflexionen sobre què cal fer per tenir unes societats i un món on la riquesa i la justícia social estiguin més equilibrades.