25/10/1960 
Noticias
La vinyeta de Manel Fontdevila 15/03/2026
Perseguit per una entrevista sobre hipnosi i pits
És ben bé que som amos del nostre silenci i esclaus de les nostres paraules. El líder del Partit Verd britànic, Zack Polanski, va concedir fa 13 anys una entrevista al tabloide The Sun on assegurava que la hipnosi podia aconseguir un augment de pit, sense passar per quiròfan. Suposo que és obvi que l’únic increment volumètric que es pot aconseguir per aquest mètode és el de la cartera del desaprensiu traficant de complexos aliens. Polanski s’ha disculpat i ha desplegat una panòplia d’excuses, com ara fer creure que es limitava a oferir més confiança en el propi físic, i assegura que l’endemà mateix va fer una altra entrevista, amb la BBC, per deixar clar que no tenia el poder d’inflar pitreres amb el poder de la suggestió. Malauradament, aquesta conversa no ha aparegut en cap arxiu, però sí que se n’ha localitzat una altra, de sis dies més tard, on es referia a “un projecte exitós” i seguia alimentant la idea que per rivalitzar amb Sabrina Salerno tan sols feia falta convènc
Osona: indústria pròspera i polvorí social
Des de l'any 2019, el valor absolut agregat (VAB) –un indicador similar al producte interior brut que mesura el nivell d'activitat econòmica d'un territori– de la comarca d'Osona ha crescut un 7,1%. Un ritme molt superior al de la mitjana catalana (2,7%) i només superat per la Garrotxa (8,4%) i el Gironès (7,3%), segons l’últim Anuari econòmic comarcal del BBVA. Aquest progrés econòmic es deu en bona part a la puixança de la indústria càrnia, que compta amb gegants del sector. Es calcula que als escorxadors de la comarca se sacrifiquen uns 30.000 porcs al dia, una feina que, tot i que sembli mentida, encara es fa de manera bastant manual, i per això a Osona hi ha una forta demanda de mà d'obra que bàsicament aporta la població estrangera, bàsicament subsahariana. Així, si el 2015 tres de cada deu treballadors eren estrangers, ara són sis de cada deu.
Dos models de gestió en mans dels socis
Joan Laporta o Víctor Font? Aquest és el dubte que han de resoldre els 114.504 socis del Barça que aquest diumenge estan convocats a les urnes. És el primer cara a cara entre dos candidats des del Gaspart-Bassat del 2000, i la primera vegada que unes eleccions per sufragi universal coincideixen amb un partit a l'estadi. Les meses obriran a les 9 del matí i tancaran a les 9 del vespre. Als voltants de les 10 de la nit està previst que se sàpiga qui serà l'inquilí de la llotja per als pròxims cinc anys.
La rauxa d'en Jan i el seny d'en Víctor
Aquests darrers cinc anys Joan Laporta s’ha acostumat a ser ovacionat. Entrava al village del torneig Godó i els fills de les famílies de la zona alta l’aplaudien. Entrava en una festa estiuenca a la Costa Brava i tot eren selfies. Ha acabat dalt d’un toro a Mercabarna i dalt d'un tractor, ha cantat amb els gitanos de Gràcia i ha fet macarrons. Molts dels qui l’aplaudeixen avui són els mateixos que se’n reien d'amagatotis fa uns 10 anys. Llavors deien que en Jan ja no era el mateix d’abans, que no sabia què fer de la seva vida després de no brillar gaire fent de polític. Laporta semblava part del passat, però estava destinat a tornar com a president blaugrana en les eleccions del 2021.