05/09/1960 
Noticias
Cinc anys sense Messi: així van ser les últimes hores de l'argentí al Barça
El Barça no va ser realment conscient que tenia un problema amb Leo Messi fins al maig del 2021. Feia un parell de mesos que Joan Laporta havia tornat a la presidència blaugrana i el mandatari tenia com a objectiu principal renovar el contracte del davanter de Rosario, que expirava tot just al final d'aquella temporada. "Això s'està allargant i no és una bona notícia", vaticinava aleshores una de les persones de màxima confiança del president. Tenia tota la raó. Les negociacions amb Messi per buscar un contracte alternatiu, les converses amb la Lliga per aconseguir fair play, l'acord fallit amb CVC, les pressions internes d'uns avaladors que no veien clar una renovació estratosfèrica... Va ser una suma de moltes coses que van implosionar aquell fatídic dijous 5 d'agost. Fa cinc anys del moment en què el Barça anunciava oficialment que Messi no seguiria de blaugrana.
El gran èxit del cinema japonès recent ens endinsa en els secrets del 'kabuki'
Al Japó del segle XVII, el teatre kabuki va desterrar les dones de l’escenari, fet que dugué al sorgiment de la figura dels onnagata, actors encarregats d’encarnar els personatges femenins. El seu maquillatge blanc i llavis pintats, i la seva gràcil precisió gestual han sigut influents més enllà de les seves fronteres (David Bowie reconeixia en ells una referència per a la seva aura estel·lar), i encara avui són una de les peces més preuades de la disciplina. Així ho presenta Kokuho, melodrama que s’expandeix amb pas ferm des de la dècada dels seixanta fins al 2014, i que és guiat per la convulsa relació entre dos onnagata que són criats com a germans. L’un, Kikuo, fill d’un yakuza assassinat pels seus rivals; l’altre, Shunsuke, primogènit de Hanjiro, un cèlebre actor de kabuki. Quan aquest decideix nomenar Kikuo com el seu successor en detriment del seu fill de sang, l’escàndol i la gelosia erosionen irremeiablement el vincle entre els protagonistes.
Illes on anar amb jersei
Hi ha latituds on l'agost no fa olor de crema solar, sinó de molsa humida i salnitre. Són illes de bellesa aspra i melancòlica que exigeixen reservar un lloc a la maleta per als jerseis de cotó i, fins i tot, algun polar i també jaquetes d’hivern. Dels penya-segats de vertigen de les Fèroe a l'horitzó polar de les Svalbard; de l'energia volcànica d'Islàndia al laberint boscós de les Åland, passant per les agulles de roca de les Lofoten i el llegat viking de les Shetland. En aquests territoris l'oceà arriba amb força, els prats brillen amb un verd gairebé irreal i els cels ennuvolats actuen com el teló de fons perfecte per a la desconnexió.
La sang com a prova: així es llegeix el rastre de les drogues després d'un delicte
Amb només una mostra de sang, una màquina pionera de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) dona informació molt concreta del que ha fet una persona durant les hores anteriors. La pantalla del cromatògraf mostra quines substàncies hi ha i en quina quantitat de cafeïna, fàrmacs, alcohol o substàncies psicoactives, per exemple. Mitjançant aquesta tecnologia es poden detectar molts més components que la resta –també les drogues més inusuals– i se'n pot acotar molt més la quantitat; una informació especialment útil en casos en què s'ha d'aclarir si una persona ha delinquit o no sota els efectes de les drogues, ja que pot comportar un atenuant en la pena, o per acreditar si hi ha hagut submissió química en un cas d'agressió sexual.
El restaurant del paradís on els Jubany demostren que estan carregats de futur
El mar, el dia que hi soc, està esverat. I això no resta ni una gota de l’encant del restaurant on soc, que es troba a primeríssima línia de costa, ans al contrari. Som a Es Còdol Foradat, a Formentera. En un lloc amb productàs i molt d’ofici. I no cal dir-ho, en un enclavament immillorable que crida vacances des dels quatre costats. Temps lliure pels que ens asseiem a les taules, és clar, perquè els que ens atenen, amb un ample somriure, saben perfectament el que es fan. Aquest és un dels quatre (o cinc, depèn de com es compti) restaurants que té Nandu Jubany a l’illa, i enguany és la setena temporada que està en dansa. Ben a prop, hi té el Pecador, una versió més gastronòmica.