29/07/1960 
Noticias
Melody deixa plantat Broncano i 'La Revuelta'
El presentador de La Revuelta, David Broncano, va explicar durant el programa de dilluns que la cantant Melody no es va presentar al plató, tot i que tenien pactada la seva presència des de feia dos mesos. "S'ha enfadat, no sabem per què", ha dit Broncano, que ha desitjat que la cantant "es recol·loqui una mica emocionalment" després del resultat a Eurovisió, en què va quedar tercera per la cua. El cas encara cueja, perquè fins i tot Pedro Sánchez ha demanat clarament que s'expulsi Israel del concurs televisiu i RTVE ha demanat que s'examini el televot. Eurovisió, però ha assegurat que es tracta "del sistema de vot més avançat del món". El director del festival, Martin Green, ha explicat que és infal·lible, però també ha obert la porta a reconsiderar el pes del televot en un futur.
Tirar endavant després de la mort del pare i de l'espòs
La cunyada andalusa de la Delia (Antonia Zegers) li explica el significat d'una foto que penja a la seva habitació: les persones que hi apareixen són "els Tortuga", els emigrants que marxaven de Jaén cap a Catalunya amb tot carregat a sobre. De fet, la Delia, d'origen xilè, es va casar amb el Julián, un andalús que va conèixer a Barcelona i amb qui va tenir una filla, l'Anabel (Elvira Lara). Però, malgrat que el segon llargmetratge de Belén Funes arrenqui a Andalusia, amb tota la família aplegada per a la festa de l'oli i per recordar el Julián, mort fa poc, aquesta no és una pel·lícula que reconstrueixi una de tantes històries encara inexplicades dels exilis del sud d'Espanya cap a Catalunya.
Laporta preveu tornar al Camp Nou pel Gamper
Després d'una temporada d'èxits, i encara amb la ressaca del títol de Lliga, el Barça comença a pensar ja en la temporada que ve. En una entrevista aquesta passada nit al programa especial Nit dels Campions de TV3, Laporta ha parlat del retorn del Barça al Camp Nou. El president blaugrana ha donat per fet que l'equip ja no jugarà més a Montjuïc i ha situat l'estrena del nou estadi al 9 o 10 d'agost, quan tindrà lloc el partit del Trofeu Joan Gamper. "Aquesta temporada que ve anirem a l'Spotify Camp Nou i, si tot va bé, començarem per fer una prova pilot o test al Gamper", ha afirmat. "Treballem amb aquesta hipòtesi i segurament serà així", ha afegit. El president ha explicat que la idea és que el primer partit oficial al camp tingui lloc a finals de setembre o principis d'octubre, sempre que la Lliga permeti al Barça jugar els primers partits fora de casa. A partir d'aquí, això sí, hi haurà un retorn "progressiu" pel que fa a obres i serveis: "Els socis podran veure com evolucionen les obres
"He estat a tots els països d’Amèrica Llatina i espero morir sense trepitjar els Estats Units"
El dramaturg José Sanchis Sinisterra (València, 1940) arriba a la Sala Atrium amb el seu posat afable i un fil de veu, que combina amb uns principis i uns projectes de pedra picada. A punt de fer 85 anys, aquest gegant de la dramatúrgia —renovador del teatre, fundador de la Sala Beckett, defensor de la dimensió literària de la dramatúrgia, influent pedagog i pare putatiu de l’escena catalana contemporània— estrena un nou espectacle a la Sala Atrium, el monòleg La criatura del Dr. Frankenstein, del 20 de maig a l’1 de juny, amb Ferran Audi com a intèrpret. A més, l'autor té diversos títols en procés d’escriptura o pendents d’estrena, i manté una llarga batalla per obrir el Teatro del Común, un espai de formació, investigació, creació, producció i exhibició teatral a Madrid —on viu des de fa gairebé 30 anys, després de 25 a Barcelona—, un cop naufragat el projecte del Nuevo Teatro Fronterizo, una mena de Beckett 2 col·locat en una cotilleria de Lavapiés. "Tinc moments que pen
Per què Adolf Hitler odiava el llapis de llavis vermell?
En la història hi ha una clara relació entre el maquillatge i la consideració de les dones en cada moment històric, ja que, quan han gaudit de més drets i llibertats, el maquillatge ha emergit amb més força i protagonisme. A l’Antic Egipte, per exemple, les dones tenien dret a posseir i heretar propietats, regentar els seus negocis i iniciar processos judicials contra homes. Aquest estatus va traduir-se estèticament en un maquillatge potent de llavis vermells i ulls delineats amb alcofoll. Contràriament, quan el patriarcat ha ofegat la seva autonomia, el maquillatge s’ha esmorteït i ha estat durament castigat. Tal és el cas de diversos concilis eclesiàstics medievals que van considerar el maquillatge com un pecat perquè era un engany al desig masculí i, durant els judicis de Salem (1691), va ser titllat com a recurs de seducció diabòlica.