Noticias
"El 7,5% dels treballadors de baixa concentren el 54% de les absències"
Josep Sánchez Llibre (Vilassar de Mar, 1949), reelegit president de Foment del Treball fa menys d'un mes, prioritza el combat contra l'absentisme i preveu tenir a punt un llibre blanc amb propostes de solució la primera quinzena de setembre. Ja té la llista de professionals que l'elaboraran i que explica en aquesta entrevista a l'ARA feta en un recés de la Reunió Anual Cercle d'Economia.
Ni residual ni massiva: radiografia de l'Església a Catalunya
L'Església catòlica a Catalunya ha perdut força en les últimes dècades, però conserva una notable vitalitat i un pes simbòlic. De fet, 57,2% dels catalans s'identifiquen com a catòlics –cinc punts més que fa dotze anys–, segons dades de l'últim baròmetre de religiositat del CEO, del 2023, tot i que la pràctica va per una altra banda. Com està l'Església, en una societat tan secularitzada? Hi ha un rebrot de la fe?
Armènia manté el rumb cap a Occident amb l’àmplia victòria de Pashinyan
No hi ha hagut sorpresa a les eleccions legislatives d’Armènia. El partit del primer ministre, Nikol Pashinyan, ha aconseguit una còmoda victòria que li permetrà formar govern i continuar amb l’estratègia d’acostar-se a la Unió Europea i als Estats Units i marcar distància amb Rússia. Aquests resultats també validen el procés de pau iniciat pel líder armeni fa gairebé un any per tal de posar fi a un conflicte de prop de quatre dècades amb l’Azerbaidjan. Ara bé, la majoria parlamentària és insuficient per modificar la Constitució i eliminar-ne la reivindicació del territori de l’Alt Karabakh, tal com li exigeix Bakú per culminar l’acord.
Israel bombardeja l'Iran malgrat els avisos de Trump
Avui s'acaba el món i m'estic menjant unes olives
Cap dels més de trenta contes reunits en aquest volum no sobrepassa les cinc pàgines i alguns només en tenen una i mitja. Perquè Etgar Keret, un dels grans autors israelians, multitraduït i publicat en capçaleres com el New Yorker o Le Monde, en té prou amb la distància curtíssima per deixar-nos rient en la foscor més absoluta. A força de dibuixar, amb pocs traços, un món alternatiu, una simulació de marit feta amb IA, uns robots desobedients o un parell de joves fent mistvàs (bones obres) en plena pujada d’MDMA, toca temes seriosos o directament metafísics amb l’aparent lleugeresa d’un koan, col·locant-hi una llavor que conté la potència d’un relat exemplar. La rapidesa amb la qual resol situacions límit amb les eines de la comèdia i la ficció realista, combinades amb certa anticipació futurista converteixen aquests contes en alguna cosa que s’assembla a la ciència-ficció, però que tampoc ho acaba de ser, perquè el futur que descriu és massa a prop nostre. Keret es mou còmo
31/03/1960 