Noticias
És hora que Ayuso doni la cara per la gestió de la pandèmia
Han hagut de passar cinc anys, però finalment una jutgessa ha admès a tràmit una denúncia dels familiars de les víctimes de covid que van morir durant la pandèmia a les residències madrilenyes a causa d'un protocol que establia que no se les havia de traslladar a l'hospital, i ha imputat els dos càrrecs responsables. Recordem que es tracta de 7.291 persones, una xifra que s'ha fet tristament popular i que el govern d'Isabel Díaz Ayuso ha intentat minimitzar en més d'una ocasió. La jutgessa ha citat a declarar dilluns vinent Carlos Mur i Francisco Javier Martínez Peromingo. El primer era director de Coordinació Sociosanitària de l'executiu madrileny quan va començar la crisi sanitària, i va firmar el conegut com a "protocol de la vergonya". El segon –segons les entitats de víctimes– va coordinar el protocol tècnic que complementava el primer i va substituir Mur en el càrrec a partir del maig del 2020.Antena 3 i el xarop de Felipe González
Aquesta setmana, dues de les emissions d’El hormiguero s’han convertit en els programes més vistos del dia a Espanya. Dimarts, amb Miguel Ángel Revilla, va aconseguir més de 2.200.000 espectadors. I l’endemà, dimecres, Felipe González va superar la xifra, amb més de 2.300.000. Costa d’entendre aquests resultats tenint en compte que la verborrea dels dos protagonistes es fa insuportable. I més en un format hipotèticament familiar. Els dos convidats s’han convertit en visitants habituals per la seva capacitat de rebentar els audímetres sense cap esforç. Hi ha un fet inquietant en la manera com tots dos es comuniquen en aquest programa: quan parlen miren al públic de la grada més que no pas a Pablo Motos. Fan un discurs que és més propi d’un míting o una declamació pública que no pas d’una conversa.Josh O’Connor i el preu de robar art d’un museu
Dos anys després de saquejar tombes etrusques a La quimera, Josh O’Connor torna al Festival de Canes com a lladre d’art, però aquest cop no són relíquies de l'antiguitat el que rapinya, sinó pintures abstractes. A The mastermind, de Kelly Reichardt, l'actor britànic és un fuster a l’atur, casat i amb dos fills i una vida convencional als suburbis de Massachusetts que, clarament, està per sota del que s’esperava d’un fill d’un jutge. Els petits furts que fa de tant en tant al museu de la ciutat no tenen conseqüències, però sí el robatori de quatre obres del pintor abstracte Arthur Dove que s’emporta a plena llum del dia d’un museu amb l’ajut de dos sequaços, criminals de segona.'A la contra', per Ferreres 24/05/2025
'De fit a fit', 24/05/2025