Noticias
Rosalía es declara obra d'art a Lió
El LDLC Arena de Décines-Charpieu, a tocar de Lió, ha sigut el lloc triat per Rosalía per començar la gira més ambiciosa de la seva trajectòria. Maximalista de mena, com el disc Lux (2025), l’artista de Sant Esteve Sesrovires ha satisfet les expectatives amb un concert espectacular, tant escènicament com pel que fa al so. D'alguna manera, ha transcendit l'aparell conceptual de l'àlbum, del qual ha interpretat quinze cançons; només n'ha deixat fora Mundo nuevo, Jeanne i Memória. A canvi, n'ha recuperat unes quantes de l'etapa Motomami, i cap d'El mal querer, per cert, potser perquè el pes melodramàtic de Lux no deixa espai per al material d'aquell disc. Tot plegat ho ha desplegat amb un escenari principal, on sobretot actuaven ella i els ballarins, i un altre de secundari amb forma de creu al mig de la pista i on tocava l'orquestra de cambra, amb cordes i percussions fonamentals a peces com Berghain, esclar.
Almenys 200 morts i 400 ferits en un atac del Pakistan a Kabul
Un atac aeri del Pakistan contra la capital afganesa, Kabul, ha provocat almenys 200 morts i més de 400 ferits, segons han informat l'agència Efe fonts del govern talibà. L'Afganistan ha assegurat que el bombardeig ha impactat contra un centre de rehabilitació de drogoaddictes, amb una capacitat per a un miler de pacients, mentre que el Pakistan ha dit que l'objectiu eren "instal·lacions militars" i "infraestructura de suport terrorista" a Kabul i Nangarhar.
Ramblejant, amb el doctor Agustí Pedro i Pons (1959)
Crònica d’Andreu Avel·lí Artís ‘Sempronio’ (Barcelona, 1908-Sitges, 2006) a l’antologia periodística Los barceloneses (1959). Traducció pròpia. Avui fa cinquanta-cinc anys de la mort del metge Agustí Pedro i Pons (Barcelona, 1898-1971). Catedràtic a la Facultat de Medicina de la UB, el doctor Pedro i Pons va ser l’autor principal del Tratado de patologia y clínica médicas (1950-1958), obra de referència que Josep Pla va consultar per escriure el seu autoreportatge L’infart de miocardi (vegi’s aquesta secció del 11-III-2013). Pedro i Pons, home culte en teatre i música, era també un bibliòfil acreditat i un col·leccionista erudit de diaris i revistes en català. Va prologar l’exhaustiva Història de la Premsa Catalana (1966) de Rafael Tasis i Joan Torrent.
"No afluixis": Tardà apadrina el front d'esquerres de Rufián
Ho ha admès el mateix Joan Tardà ja al final de l'acte, quan ha explicat que amb Gabriel Rufián hi té una "relació paternal". I no només per haver-se assegut durant anys de costat al Congrés, sinó per l'afinitat ideològica i estratègica que, aquest dilluns, han tornat a evidenciar. Tardà ha volgut que el seu fill polític s'assegués al seu costat –els ha acompanyat el periodista Sergi Sol, que ha moderat l'acte– per presentar el llibre que ha publicat recentment, Una crònica republicana des de Madrid (Viena Edicions), en el qual, a banda de fer un repàs dels seus quinze anys a Madrid, torna a defensar un front d'esquerres a l'Estat i també a Catalunya. "No afluixis. I valora tot el context, però no afluixis", li ha demanat Tardà. La crida de l'exportaveu republicà al Congrés l'escoltaven des de la primera fila dos membres de la direcció d'ERC, Oriol López i Pau Morales. No hi era el líder del partit, Oriol Junqueras. La cúpula republicana no compra la proposta que Rufián ha llançat p�
Troben en l'asteroide Ryugu els cinc 'maons' que creen la vida
L'adenina, la guanina, la citosina, la timina i l'uracil són els cinc ingredients orgànics bàsics de la vida a la Terra. Se'ls considera els maons del codi genètic, perquè l'ordre en què apareixen dins l'ADN i l'ARN resol com es crea, s'emmagatzema i es transmet la informació genètica, i, per tant, determina com funciona qualsevol organisme viu, també els humans. Però el seu origen continua sent una incògnita. Una de les grans hipòtesis científiques que es plantegen és que aquestes peces bàsiques van arribar al planeta blau primitiu a bord de meteorits rics en carboni des de l'espai. L'any 2023 l'Agència Japonesa per a la Ciència i Tecnologia Marina i Terrestre va analitzar mostres de pols i gas portades des d'un asteroide presumptament originat poc després de la creació del sistema solar i anomenat Ryugu. Inicialment hi van trobar uracil, cosa que suggeria que les bases de l'ARN humà podien ser d'origen extraterrestre. Ara el mateix equip ha publicat un estudi a Nature Astronomy en què defen
18/06/1959 