10/11/1958 
Noticias
Confrontar les veus amb realitat virtual: una teràpia esperançadora per a l'esquizofrènia
Les persones amb esquizofrènia ja poden enfrontar-se cara a cara amb les veus que senten dins del seu cap. Un 30% dels pacients amb aquesta malaltia que prenen antipsicòtics continuen sentint aquestes veus tot i la medicació, i si fins ara, bona part de les teràpies s'esforçaven a trobar mecanismes per distreure la ment i no pensar-hi, ara un nou tractament amb realitat virtual aposta per confrontar-les i constata resultats positius. La nova teràpia, assajada al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha millorat els símptomes de la malaltia en un 90% dels casos i dona esperança a totes les persones que viuen "amb angoixa constant", segons explica la líder europea en teràpia Avatar i directora del projecte, Susana Ochoa.
La lucidesa i la fatalitat de Katherine Anne Porter
El volum inclou tres novel·les curtes: L’antiga condició mortal, El vi del migdia i Pàl·lid cavall, pàl·lid genet, que dona títol al conjunt. Totes van ser escrites a finals dels anys 30 del segle XX, quan Katherine Anne Porter (1890-1980), l’autora, una dona emancipada i aventurera que va viatjar molt, que va treballar tant d’extra de cinema com de professora universitària, que es va divorciar quatre cops i que va cultivar la narrativa de ficció, el periodisme i l’assaig, estava en la plenitud de les seves facultats literàries.
Hem de llegir escriptors feixistes?
Qualsevol amic de la literatura que en llegir es fixa abans que res en la qualitat estètica d’un llibre, d’un estil, d’una prosa, té problemes de consciència quan agafa l’obra d’un escriptor de primera categoria, però que va lloar sense cap dissimulació, o va tenir-hi tractes, un règim despòtic com el feixisme italià o el nazisme alemany. A Itàlia passa amb Gabriele D'Annunzio, molt amic de Mussolini; a Alemanya passa amb Martin Heidegger i uns quants més; a França passa amb una colla d’escriptors que van col·laborar amb els alemanys o amb el règim pusil·lànime de Vichy.
Meditar durant la infància: com pot ajudar els més petits?
La infància és una etapa d'aprenentatges, però no només sobre el món que ens envolta, sinó també sobre nosaltres mateixos. Els més petits, entre altres coses, han d’aprendre a reconèixer i a gestionar les seves emocions. Tal com explica Vilma Montoliu, naturòpata i coach especialitzada en respiració conscient i meditació al llibre Soc com el mar (Columna, 2025), la meditació pot ser una eina per ajudar-los en aquest procés.
Quant haurien de cobrar els polítics?
Permetin-me que comenci amb una anècdota personal. Un càrrec polític proper, del món de l’esquerra i sense cap vincle institucional, m’explica que un dels seus cavalls de batalla és convèncer certes persones, molt sovint companys de formació, que les feines derivades dels afers col·lectius cal remunerar-les. En el món de l’activisme i la implicació política la línia entre el voluntarisme i el retorn pecuniari és difícil de traçar, en un dilema que ara i adés genera tensions dins de les organitzacions. Bé és cert que el retorn esperat de la implicació en accions col·lectives no necessàriament és econòmic. La implicació política sol avançar gràcies a la voluntat d’aconseguir un ideal superior, de tenir un retorn més o menys tangible (com un càrrec o un reconeixement) en un futur proper o llunyà o de la mateixa expressió de satisfacció personal en veure’s envoltat de persones amb objectius similars. Tanmateix, també és habitual veure com l’absència d’una compensació