23/01/1956 
Noticias
Alerta per la nova i forta ventada aquest dissabte de Carnaval
El temps no dona treva i, després de la forta ventada de dijous, aquest divendres ens ha travessat un front que ha deixat una jornada grisa i plujosa a gran part del país, amb més neu a la cara sud del Pirineu. Són els efectes de la nova borrasca Oriana, que a partir d'aquest vespre i nit, i sobretot de cara a dissabte, ens portarà un nou temporal de fort vent en moltes comarques, en aquest cas de mestral i tramuntana. Les ratxes més fortes s’esperen a l’Ebre, al Camp de Tarragona, a Castelló, a l’Empordà i als cims del Pirineu amb torb.
Barcelona implica el Govern en la rehabilitació dels edificis en risc del Besòs-Maresme
Acord a l'Ajuntament de Barcelona per implicar la Generalitat en la rehabilitació dels edificis en risc al barri del Besòs-Maresme. La primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, i la líder de Barcelona en Comú, Gemma Tarafa, han detallat aquest divendres el contingut del pacte que van tancar a canvi de les ordenances fiscals, que principalment suposa que el govern de Salvador Illa s'arremangui en la recuperació d'un barri que té l'habitatge en situació crítica. Segons han explicat, es crearà una entitat pública específica amb participació de l'Ajuntament i la Generalitat que agilitzi els treballs i destini 400 milions d'euros en els pròxims dotze anys a recuperar uns 4.000 pisos en mal estat a la zona.
D’una presó siriana de l’Estat Islàmic a ‘xiuxiuejar’ en català
Methkal Khalawi (Homs, Síria, 1990) pensa que ha d'escriure una autobiografia dels seus últims quinze anys, i segurament semblaria una novel·la de ficció. El 2011, amb la Primavera Àrab, s'iniciava una guerra civil a Síria entre el règim de Baixar al-Assad i diferents grups armats entre la població civil. Khalawi va ser empresonat per l'Estat Islàmic durant dues setmanes, en va escapar i va aconseguir sortir del país sis mesos després. "Vaig viure situacions molt difícils, vaig estar dies vivint al carrer, sense menjar; ens van disparar; em van dir que em tallarien el coll. Explicat sembla una aventura, però el record és difícil", confessa. Deu anys després, ara es planeja tornar a Síria per visitar la mare i tota la família, amb qui des de llavors només parla per WhatsApp. "Recordo que quan vaig marxar ella no em va voler acomiadar, es va tapar la cara amb el llençol, li vaig dir «adeu» i vaig marxar". Ara és un home diferent. "Només hi aniré de visita, ara soc català!", diu somrient am
Seguretat a Barcelona: els furts no baixaven tant des del 2015
El titular de les darreres Juntes de Seguretat a Barcelona, el dia que les autoritats policials del país fan balanç de com ha anat l'any a la capital catalana, sembla que es comença a repetir: els delictes contra el patrimoni, aquells que són més freqüents i que poden afectar a tothom, continuen a la baixa. Cada dia a Barcelona hi ha aproximadament 239 furts; deu cada hora, segons les dades del 2025. El 2024, n'hi havia onze cada hora, uns 258 al dia. Són molts, però a la ciutat no hi havia aquesta xifra de furts des de l'any 2015. En total, l'any passat es van cometre 169.000 delictes, fins a 10.000 menys que l'any anterior. Tampoc es veia aquesta dada des de feia una dècada.
“Si no sentim que els nostres cossos poden desitjar i ser desitjats, no tindrem vides plenes”
L’Ivan es retroba amb una antiga companya d’escola a l’hivernacle d’Almeria on treballen tots dos i l’atracció mútua desemboca en una nit de confidències i sexe a la platja. És, com diu el director d’Ivan & Hadoum, Ian de la Rosa (Granada, 1988), “una història d’amor clàssica amb personatges que no ho són”, perquè l’Ivan és un noi trans i la Hadoum és la filla díscola d’uns migrants magrebins. Això és potser el que fa que s’acceptin l’un a l’altra amb naturalitat i sense prejudicis. Però la pel·lícula, una coproducció catalana que es presenta aquest divendres a la Berlinale en la secció Panorama, parteix de la superació del conflicte amb la identitat trans que el director, format a l’Escac, ja va explorar fa onze anys al curt Victor XX. “Ara el conflicte té a veure amb altres coses, amb triar quin tipus de persona vols ser i empoderar-te a través de l’amor i el desig”, explica De la Rosa, que el 2022 va ser, amb el curt Farrucas, el primer cineasta tran