17/02/1955 
Noticias
'A la deriva': una recapitulació de les transformacions de la Xina actual
La nova pel·lícula de Jia Zhangke entra, en certa manera, en una interessant dialèctica amb Blossoms Shanghai, la sèrie de Wong Kar-wai que també s'acaba d'estrenar, pel que fa al resseguiment de les mutacions que ha viscut la Xina en les últimes dècades per part de dues figures de referència del boom del cinema asiàtic. Wong Kar-wai, el director de Desitjant estimar, es va donar a conèixer amb una pràctica del melodrama estilitzat que deixava en segon pla, fins ara, el context històric. Ans al contrari, des dels seus primers films, Pickpocket (1997), Platform (2000) i Unknown pleasures (2002), Jia Zhangke es va convertir en el gran renovador realista del cinema xinès contemporani, el representant d'una nova generació que, a diferència de l'anterior, la que formaven Zhang Yimou i Chen Kaige, no mirava tant cap al passat del país com cap al present més immediat. Jia va encarnar una perspectiva juvenil de les tribulacions de la ciutadania xinesa en un país sacsejat pel canvi de paradigma brutal de
William Kentridge i els països disposats a vendre l'ànima al diable
Just ara fa 30 anys, els creadors sud-africans William Kentridge, Adrian Kohler i Basil Jones van estrenar Faustus in Africa!, un espectacle que es convertiria en un emblema de la seva companyia, la Handspring Puppet Company. Era el 1995 i el seu país acabava de viure les primeres eleccions després de l'apartheid, que van donar la victòria a Nelson Mandela. En aquell context, el trio d'artistes va versionar el Faust de Goethe per submergir-lo en l'escenari del continent africà, imaginant un Faust que se'n va de safari després de signar un pacte amb el diable i es converteix en una metàfora del colonialisme. Tres dècades després, la companyia ha refet l'espectacle per donar-li una nova vida. El nou muntatge es va estrenar l'1 de maig a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) i arriba a Barcelona aquest divendres i dissabte, dins del Festival Grec.
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa no substituirà Sánchez'
En el fons, Trump i Sánchez van fer ahir el que fan sempre. Trump amenaça i Sánchez resisteix. No hi ha gaire novetat més enllà que, quan el president dels Estats Units t’assenyala, el dit es veu a tot el món. Si Trump només accepta que l’ensabonin, com no es posarà si el contradiuen. Doncs com es va posar ahir, en una intervenció per a la història de les relacions hispano-nord-americanes:
Felipe González titlla de "porqueria" la decisió sobre l’amnistia: "Com podem demanar perdó a uns delinqüents?"
Que l'amnistia al Procés no agrada a Felipe González no és una novetat. Ara bé, a poques hores perquè es faci pública la decisió del Tribunal Constitucional sobre la llei, l'expresident socialista ha elevat el to i ha carregat contra la ponència que signa la vicepresidenta de l'òrgan, la progressista Inmaculada Montalbán, i que n'avala la constitucionalitat: "La ponent que ha fet aquesta porqueria no sap de què va. Fins al minut abans, espero que siguin capaços de reaccionar", ha dit González en una entrevista a Onda Cero. "Com podem demanar perdó a uns delinqüents?", s'ha preguntat sobre la llei per esborrar la persecució judicial al Procés.
"Tinc papers i parlo l'idioma, només necessito un lloc on viure": desallotjats d'una nau a Badalona
Nou desnonament a Badalona amb un gran desplegament policial. Una desena de dotacions dels Mossos d'Esquadra s'han instal·lat aquest matí al carrer d'Antoni Borí per desallotjar una nau en què fa anys que viuen una quarantena de persones sense llar. Segons SOS Racisme, la majoria són subsaharians que viuen de la ferralla que recullen pel carrer. Malgrat la forta mobilització policial, el desnonament s'ha produït sense incidents i la vintena de residents que hi havia a l'interior han estat expulsats. La Policia Nacional ha detingut una persona per una denúncia contra la salut pública, per apropiació indeguda d'un telèfon sostret i per tinença d'una arma blanca, un ganivet que ha estat decomissat. El recinte ocupat és propietat del Banc Sabadell.