29/03/1953 
Noticias
Mor José María Cruz Novillo, l'artista que va dissenyar l'Espanya postfranquista
Durant els anys 70 i 80, José María Cruz Novillo va renovar l'imaginari iconogràfic de l'Espanya postfranquista. No es va limitar a crear logotips; va construir l’imaginari visual d’una societat que sortia de la letargia de la dictadura i aspirava a ser moderna. Nascut a Cuenca el 1936, ha mort quan li faltaven poques setmanes per complir els 90 anys. El 2020, Filmin va estrenar un documental que li ret homenatge i va permetre descobrir-lo a moltes generacions: El hombre que diseñó España, dels directors Andrea G. Bermejo i Miguel Larraya.
L'any prodigiós de la soprano Sara Blanch
L'Òpera Nacional de París, La Scala de Milà, el Gran Teatre del Liceu, el Covent Garden de Londres, el Festival de Salzburg, el Festival de Perelada... L'agenda 2026 és prou eloqüent sobre el magnífic moment artístic de la soprano Sara Blanch (Darmós, Ribera d'Ebre, 1989). Fins al 9 de maig està interpretant a la Scala el paper femení protagonista de l'òpera Pelléas et Mélisande, de Debussy, bona prova de l'amplitud del repertori que està entomant una cantant forjada en el bel canto i que alhora s'ha endinsat amb autoritat en els universos de Gluck, Mozart, Richard Strauss i Britten, entre d'altres. "M'agrada treballar repertoris diferents, sempre que siguin adequats a la meva veu, perquè així vaig explorant possibilitats. Es tracta de mirar l'evolució de la veu i cap a on puc anar d'acord amb les sensacions físiques i vocals del moment", explica a l'ARA per telèfon des de Milà. Sens dubte, 2026 és l'any Sara Blanch, recompensa més que merescuda a la feina feta i la que pot arribar a fer.
Les 7 excursions més ben valorades de Catalunya
La vida és massa curta per no caminar-la. Entre els correus que no paren d’omplir-nos la safata d’entrada, el soroll de les ciutats i aquesta pressa absurda que portem a sobre, sortir a caminar s’ha convertit gairebé en una necessitat. Així ho demostren els gairebé 20 milions de membres que té la comunitat més reconeguda de rutes arreu del món, Wikiloc. Queda clar que el "turisme de botes" és el nou luxe. En un món on tot va massa ràpid, les millors valoracions de Wikiloc ens porten a llocs on el temps s'atura, o almenys, on les fotos (se n’han fet més de 20 milions aquest any a tot el món!) fan que el moment duri per sempre.
Dormir al carrer per aconseguir els papers: "Sembla que no vulguin que els tinguem"
Són les 12 de la nit i la Nancy mira una pel·lícula a Netflix com fan molts catalans abans d'anar a dormir. Ella, però, ho fa des del mòbil, al carrer de Barcelona, resguardada del fred amb un anorac que utilitza de manta. Al seu costat hi ha una altra noia que dorm a terra tapada amb diverses capes. S'ha descalçat per dormir i la Nancy li vigila les sabates, tot i que no sap com es diu. S'han conegut a la cua que hi ha davant del centre d'acompanyament a la regularització de persones migrants del carrer Miquel Bleach, que va entrar en funcionament dilluns per donar resposta a l'alta demanda. Com elles, aquesta setmana centenars de persones que viuen i treballen a Catalunya han fet nit a les portes d'edificis municipals i d'entitats socials per aconseguir l'informe de vulnerabilitat o el padró i completar el procés per obtenir la residència i tenir el permís de treball en regla.
Per què la moda, de sobte, estima les dones grans?
Aquest mes, Vogue ha fet una cosa que no havia fet mai, una cosa que la majoria de la gent pensava que probablement no faria mai: ha posat dues dones de 76 anys a la seva portada. És cert que no eren unes dones de 76 anys qualssevol. Eren Meryl Streep i la supervisora de Vogue, Anna Wintour, i hi eren per parlar sobre la mitologia al voltant de la pel·lícula El diable es vesteix de Prada 2, on Streep interpreta una versió de Wintour. Però, tot i això, tenen 76 anys.