02/08/1952 
Noticias
“Vaig veure aquell paisatge desolador i vaig pensar: «Jo estic així, seca»”
Com pot canviar-te la vida un desconegut amb qui només us heu intercanviat una mirada? La segona novel·la de Carlota Gurt (Barcelona, 1976), Els erms, que va guanyar l'últim premi Llibres Anagrama, és la història de la Ramona i en Faust, dues persones que aparentment no tenen cap punt d'entesa i que han perdut la il·lusió. A través d'una trobada fugaç al Parador de Sau, Gurt construeix un relat sòlid i vibrant sobre com aquests personatges habiten el desencant. Amb un desplegament fabulós de metàfores i un català robust, la novel·la va endavant i endarrere en dos moments molt acotats en el temps —la vigília de Nadal i la de Sant Joan—, amb una estructura narrativa que la fa brillar.
Un grup de 300 directors escolars presenta un recurs contra els canvis en les adjudicacions docents
L'acord que el Govern va pactar amb CCOO i UGT pel que fa a les millores de condicions dels docents i de la situació a les aules continua portant cua. Concretament, la part de l'acord que contempla reduir al 3% les places perfilades i limitar dràsticament els casos en què un director d'escola o institut pot recórrer a fer una entrevista per escollir quin docent treballarà al centre en funció del projecte educatiu.
Sense semàfors, sense fum i sense velocitat: així és Bhutan, el país de la felicitat
Un cartell que diu “Welcome to the Gross Happiness Country” et dona la benvinguda a l’aeroport internacional de Paro, al Bhutan. Al costat hi ha un gran retrat dels reis i un avís que recorda que en tot el país està prohibit fumar i que la velocitat màxima és de 50 quilòmetres per hora. Si hi afegim que en aquest petit país de 800.000 persones no van autoritzar la televisió ni internet fins al 1999, queda clar que Bhutan és un país diferent.
La felicitat de les coses senzilles: producte, preu i temps per compartir
El Carpanta és un icònic personatge de còmic creat l’any 1947 per Josep Escobar amb la intenció de mostrar les mancances essencials que patia bona part de la població en la postguerra espanyola. El Carpanta passava fam i les seves historietes narraven, amb humor i sàtira, els seus intents per menjar. Gairebé mai ho aconseguia, però la seva vitalitat ens permet intuir una felicitat molt particular que li permetia sobreviure dins la misèria del seu propi món. Escobar ens presenta un personatge famèlic, però mai un desgraciat. Critica amb duresa un període de penúries i desigualtats en un espai pensat essencialment per provocar un somriure. La felicitat comporta una percepció molt personal, la del Carpanta també. Per això, i amb el personatge encara present en la memòria col·lectiva, li retrem un homenatge posant-nos les botes en el restaurant que porta el seu nom.
La persecució real i simbòlica de la República durant la Transició i més enllà
Per als sectors reformistes del franquisme, la monarquia establerta pel general Franco va ser una línia vermella que no podia ser creuada. Al marge de la voluntat popular, el rei era una institució indiscutible, que garantia la continuïtat del sistema i dels seus servidors, i permetia també una transició controlada. Un referèndum sobre la forma d’estat va ser impossible, però no solament això: tot allò que significava imatge, valor i símbol de la República, com la bandera tricolor, va ser perseguit durant una colla d’anys. El combat va prolongar-se més enllà de l’aprovació de la Constitució de 1978, més enllà dels anys de la transició institucional i de la política.