18/12/1951 
Noticias
Simulacions de magnicidi i insults: Putin posa tota la carn a la graella per mantenir Orbán
A Moscou han sonat les alarmes. Després de setze anys, perilla la continuïtat de Viktor Orbán al capdavant d'Hongria. Vladímir Putin tem perdre el seu gran aliat a la Unió Europea, una pedra a la sabata per al suport de Brussel·les a Kíiv i tossut comprador dels repudiats gas i petroli russos. Per mirar d'evitar-ho, diversos mitjans han advertit que el Kremlin ha posat en marxa una operació per influir en les eleccions del 12 d'abril. Accions que inclouen des del desembarcament d'espies a Budapest fins a campanyes de desinformació a les xarxes i, fins i tot, pensar en l’escenificació d’un fals atemptat contra l’actual primer ministre per rellançar-ne la popularitat.
"Convertir el terme 'antisemita' en una eina política ha sigut nefast"
No hi ha res innocent en fer confondre antisemitisme amb antisionisme. La semiòloga italiana Valentina Pisanty (Milà, 1969) es fa una pregunta força provocadora a l'inici d'Antisemitisme (Comanegra, amb traducció de Marta Nin): "¿Com és possible que en nom de la memòria de l’Holocaust hàgim obert col·lectivament de bat a bat les portes al retorn dels ultranacionalistes a Europa i a la seva consolidació a Israel?". Professora a la Universitat de Bèrgam i autora d'assajos sobre semiòtica interpretativa, contes de fades, humor, discurs polític, retòrica del racisme i memòria, analitza com ha canviat l'ús de la paraula antisemita. Pisanty defensa que la paraula antisemita "ha estat segrestada" per les dretes israelianes amb el suport de moltes organitzacions internacionals, encarregades oficialment de la lluita contra el racisme i l’antisemitisme. Tot, plegat, segons Pisanty, amb el vistiplau de gairebé tots els governs occidentals.
Carlos Herrera i el tot s’hi val amb Noelia Castillo
No hauria de costar tant deixar els morts en pau, especialment aquells que han decidit voluntàriament abandonar la vida. Però l’eutanàsia de Noelia Castillo s’ha convertit en mediàtica i, també, en política: la dreta més conservadora ha sortit en tromba per criticar-la. Alguns ho feien quan la jove escurava les seves últimes hores al món, com un individu del digital ESdiario que, convidat al programa de Sonsoles Ónega, s’atrevia a jutjar si la sol·licitant patia prou o no, o si estava prou impedida físicament. Aquest divendres, a l’Abc, Carlos Herrera s’abonava a la pràctica de penjar el pes moral d’aquesta mort a les espatlles del govern. “Que l’única ajuda que l’Estat ofereix a algú que pateix sigui la mort és una derrota ètica”, escrivia. Però poques frases després, ell mateix se sabotejava l’article, quan recordava que “la mateixa Generalitat de Catalunya que la va operar, la va rehabilitar i la va ajudar a pujar escales ara la mata”. És a dir, admetia sense voler
‘Crimson Desert’, el videojoc de món obert més anticipat que divideix jugadors i crítica
L’ambiciós Crimson Desert és un videojoc de món obert que s’ha acabat convertint en un dels més esperats de l’any, però també en font de discussió. Durant la campanya prèvia, el nou títol de Pearl Abyss va mostrar una llista interminable de mecàniques i possibilitats. Això el va catapultar a les xarxes i el va convertir en un dels jocs més comentats del moment. Amb una proposta gegant i uns gràfics impressionants, però també amb una infinitat de promeses poc realistes, el debat estava servit.
Bretxa de refugis a Israel: la comunitat àrab, molt més desprotegida davant les bombes
Les sirenes antiaèries fa un mes que marquen el ritme de la vida quotidiana a Israel. Amb la guerra contra l’Iran, milers de persones passen hores sota terra, en refugis, escoles, aparcaments o estacions, mentre els míssils creuen el cel. Però no tothom té el luxe de tenir un refugi a prop.