19/08/1951 
Noticias
Cancel·lat l'enviament d'acer des del port de Barcelona al principal fabricant d'armes d'Israel
El carregament de 122 tones d'acer que s'havia d'enviar des del port de Barcelona al principal fabricant d'armes d'Israel ha quedat finalment cancel·lat, segons han confirmat a l'ARA fonts del port. La partida, amb material de la siderúrgica basca Sidenor, destinada a Israel Military Industries (IMI) que s'havia d'embarcar l'1 de juliol en un vaixell amb destinació al port israelià de Haifa, no va arribar a carregar-se i tampoc ho farà la setmana que ve, asseguren les mateixes fonts. La cancel·lació arriba després de les protestes de sindicats i moviments solidaris amb el poble palestí i de la presentació d'una querella de la Comunitat Palestina de Catalunya contra la siderúrgica i el transportista davant l'Audiència Nacional per dos suposats delictes de contraban i complicitat amb el genocidi.
Un editor ric i revolucionari anomenat Feltrinelli
Són molts els fills de famílies més o menys benestants que abracen els ideals i la retòrica de la revolució socialcomunista però que, després, es dediquen a viure, amb perfecta pau d’esperit, una vida de privilegis que desentona amb el seu presumpte programa ideològic. És un retret que no se li pot fer a Giangiacomo Feltrinelli (Milà, 1926-Segrate, 1972), que va ser sempre conscient dels seus privilegis i sempre va mostrar un compromís coherent amb la causa de l’esquerra radical. Queda clar llegint la biografia, amorosa i comprensiva (però no hagiogràfica), que en va escriure el seu fill Carlo: Senior Service. Biografia d’un editor.
A qui preocupa més el desafiament de Camps al País Valencià, ¿a Feijóo o a Mazón?
Si hi ha dues persones que dimecres van fer una ganyota quan Francisco Camps va confirmar la seva intenció de disputar la direcció del PP valencià van ser Carlos Mazón i Alberto Núñez Feijóo. El primer, perquè la candidatura de l'expresident qüestiona la figura del polític alacantí i dificulta encara més la seva ja complexa continuïtat. El segon, perquè tem que la crisi de la federació valenciana posi en perill les seves opcions d'arribar a la Moncloa tal com va passar ara fa dos anys.
El EUA no poden evitar les conseqüències de l'augment dels aranzels per sempre
Fa tres mesos, un anunci d'aranzels de Donald Trump va provocar un col·lapse dels mercats. Més recentment, les seves paraules han provocat majoritàriament indiferència. El 7 de juliol, el president dels Estats Units va publicar cartes que havia enviat a 14 països amenaçant amb aranzels “recíprocs” que s'introduirien l'1 d'agost, incloent-hi gravàmens del 25% al Japó i Corea del Sud. L'endemà va dir que imposaria un càrrec del 50% al coure i, després d'un possible preavís d'un any i mig, fins al 200% als productes farmacèutics. L'endemà, va intensificar una disputa política amb el Brasil amenaçant-lo amb aranzels del 50%. Tot i que el preu del coure es va disparar i els mercats brasilers es van estremir, els mercats globals de valors i bons no semblen afectats. El pànic ha donat pas a la placidesa.
L'epidèmia de la salut mental que els CAP no poden atendre
La resiliència és un terme que deriva del llatí resiliens, participi del verb resilīre, que significa “saltar cap enrere i rebotar”. Es refereix a la capacitat d’adaptació i recuperació de l’individu davant una situació adversa o de risc. No hi ha dubte que, de situacions inesperades, n’hem tingut unes quantes els darrers anys, i a més a escala planetària. Recordin la crisi financera del 2008, la pandèmia de coronavirus, l’auge dels conflictes armats i la posterior escalada de preus. Si al context social, econòmic i polític hi sumem que no es destinen prou recursos a la nostra salut mental, francament tirar endavant de manera airosa sembla, més que resiliència, una heroïcitat.