28/11/1950 
Noticias
L'epidèmia d'Ebola a la RD del Congo ja és la segona més gran de la història
L'epidèmia d'Ebola a l'est de la República Democràtica del Congo ja és la segona més gran de la història, s'està estenent molt més ràpid que brots anteriors, i afecta un territori més gran que França. Aquest diumenge ha fet cent dies que es va declarar i ja han mort 2.557 persones. A més, hi ha 5.375 casos confirmats, però es creu que aquest número representa menys de la meitat dels casos que hi ha en realitat. A això, cal afegir-hi les dificultats per transferir diners a la zona afectada per pagar el personal sanitari, el mal estat de les carreteres que fa complicat l'accés, la desconfiança de la població, i un conflicte a la regió que ha provocat el desplaçament de milions de persones i que encara ho agreuja tot més.
Per què no es pot prohibir una manifestació com la dels que volen "salvar Europa"?
Dissabte, la plaça Sant Jaume de Barcelona va acollir la primera parada a l'Estat del moviment ultra Save Europe Act, que reclama la "remigració" –el retorn forçós dels migrants no europeus–. La concentració, amb només una cinquantena de persones, va evidenciar una punxada d'assistència enmig d'un rebuig unànime de les institucions i el teixit social. L'Ajuntament de Barcelona va anunciar que portarà a la fiscalia els missatges racistes expressats durant la manifestació —com també havia plantejat el Govern divendres—, mentre que els Comuns van denunciar diumenge l’acte a la Generalitat i van exigir sancions de fins a 500.000 euros pels discursos xenòfobs. Prèviament, partits com la CUP, ERC i els mateixos Comuns ja havien demanat obrir la via per prohibir la mobilització; una petició compartida pels col·lectius presents a la contramanifestació antifeixista de dissabte a la plaça. Ara bé, es poden prohibir actes com aquest?
"Carrego uns 13 o 14 euros de més per ampolla de vi respecte al preu de venda; si hi poso més diferència, aleshores la gent no en beurà"
Entrevisto la cambrera de vins Aina Seriñana a Es Baluard, el restaurant de la seva família, a Cadaqués un dia d’agost. L'Aina és una gran defensora dels vins catalans, i juntament amb el seu germà Adrià, cuiner, han convertit el restaurant en un referent en bona gastronomia. A més, Es Baluard té taules mítiques, que tenen llista d’espera per aconseguir-les: dues toquen a una finestra i una altra té un balcó. Des de les tres es veu el mar. I les tres, com totes, totes, les de la sala, són bones per fer-hi un bon àpat.
Els desapareguts, la ferida oberta de Ceuta
El seu rastre s'ha perdut al Mediterrani. I cada cop que es parla de les persones immigrants que han intentat travessar aquest mar, el balanç es fa més sinistre. I dolorós. Com una ferida oberta. Són els cossos desapareguts de la crisi migratòria a Ceuta, que mai podran ser identificats o, fins i tot, localitzats. Les estadístiques poc o res poden dir-nos d'ells, tot i que, per fer-se una idea de la magnitud de la tragèdia, hi ha qui ha retingut a la memòria el nombre de correus electrònics que van entrar el primer dia que es va posar en marxa l'oficina de denúncia de desapareguts de la Guàrdia Civil, el passat 4 d'agost. "160 mails en un dia", revelen fonts policials a l'ARA. Això no vol dir que, amb el pas dels dies, familiars o amics no poguessin contactar amb la persona de la qual no sabien res. Però, d’entrada, no en tenien cap notícia des del 30 de juliol, quan, juntament amb desenes de milers de persones, va intentar travessar nedant la frontera entre el Marroc i Ceuta. Una travessia que, p
Un viatge a les entranyes de la terra
A l’Odissea d’Homer, Ulisses i els seus acompanyants entren a la cova del ciclop Polifem i hi queden atrapats; a Les aventures de Tom Sawyer, el protagonista i la seva amiga Becky es perden dins la cova de McDougal, una gruta de Missouri que es coneix com la cova de Mark Twain; la visita a les coves marines de Fingal, a l’illa escocesa de Staffa, va inspirar l’obertura de Les Hèbrides del compositor alemany Felix Mendelssohn... Des de temps immemorials, el món subterrani en general i les coves en particular han fascinat els humans: són una porta secreta a les entranyes de la terra, un espai de transició entre dues realitats, un lloc obscur, misteriós i, moltes vegades, també sagrat. Descobrir una cova inexpugnable sempre se celebra com una gesta humana, però sobretot és un recordatori de la capacitat creadora de la natura quan disposa d’aigua, roca calcària i milers d’anys. A més, quan la calor de l’estiu s’intensifica, una cova és el millor refugi climàtic.